Brindem pels amors furtius, pels amors clandestins que estan superant el confinament després de 75 dies. Brindem per la Mercè, amant del Jordi, que des que l’empresa estava tancada no podia aprofitar la feina com a excusa per trobades furtives carregades de desig, i va aprendre a convertir les converses i àudios que feien, en finals apoteòsics plens de sospirs entresuats. Brindem per la Rosa, una soltera enamorada del director de l’asseguradora on treballava, casat, que en plena febre del teletreball, s’acontentava en veure’l cada dia, parlar de feina i somiar amb ell cada nit sabent que, si un dia es decidissin, podrien ser els amants més compenetrats del món. Brindem pel Xavi, que 12 dies després de l’inici d’estar tancat a casa amb el pare i la mare, no va poder més i els va explicar que estava enamorat del Pere, un company de curs de l’Institut, i amb el suport d’ells, no li va caldre fer més viodeconferències de sotamà. Brindem per l’Amparo, un ésser lliure, que fa més de dos mesos que no veu el seu xicot, un altre ésser lliure, allunyats per més de 250 km, captius de la geografia, les nacionalitats, les regions sanitàries o les províncies, segons com es miri. Brindem per la Marga, treballadora d’un supermercat, que cada dia del confinament va deixar una flor del seu jardí a l’armariet de la seva companya de feina, la dona de qui estava enamorada secretament. Brindem per la Matilde i el Marc, infermers de l’hospital, que la vigília del confinament s’havien declarat el seu amor i mentre van treballar aquells mesos duríssims, s’estimaven a través de mirades furtives rera les ulleres i les mascaretes, esperant que s’acomplís la dita de: tot aniria bé!
Glòria Arimon Feminista, escriptora i viatgera
Text publicat el 28/05/2020 al bloc de la Glòria: https://gloriacondal.com/ Il·lustració de Marc "Nené" Pérez Oliván, artista i amic de Glòria que ella mateixa descriu com "l'artista que donava color a les lluites"