El dia que el santoral dedica a Sant Jeroni, se celebra el Dia Internacional de la Traducció. Com és sabut, l’aportació de traductores i traductors a la vitalització i a l’enriquiment de la nostra llengua i de la nostra cultura ha estat primordial. No es pot explicar la qualitat i la salut d’una llengua sense tenir en compte el lloc que hi ocupen les traduccions a i des de les altres llengües.
En aquest blog ja s’han fet diverses entrades sobre dones traductores i el seu llegat que evidencien el reconeixement que devem a les persones que han seguit i segueixen una tradició vinculada a la figura de Jeroni d’Estridó, patró de la traducció.
Abans de parlar d’ell, recordem les paraules d’un eminent intel·lectual i humanista que admirem profundament, George Steiner: “Les nostres cultures, les nostres històries, les mínimes coneixences que lliguen les nostres estructures socials i ideològiques, depenen de la traducció. Sense la traducció viuríem en territoris que confinen amb el silenci”. Steiner escrigué una obra cabdal sobre la traducció, After Babel: Aspects of Language and Translation, on exposa unes interessantíssimes reflexions sobre la tasca apassionant que és traduir. Explica que el mite de Babel és, paradoxalment, un exemple d’inversió simbòlica, ja que la dispersió de les llengües, en lloc de fer desaparèixer la humanitat, en va salvaguardar la vitalitat i la potència creadora, és a dir, en comptes de diluir les identitats diverses, les pot potenciar i vitalitzar.
Fem un breu apunt sobre Sant Jeroni o Jeroni d’Estridó, nascut al voltant del 340 en aquesta ciutat, a la província romana de la Pannònia (a l’actual Croàcia, prop de la frontera amb Eslovènia).
Sobre el nom de Jeroni és una curiositat filològica la seva etimologia que procedeix del grec Hierónymos, que vol dir “nom sagrat”, format per hierós (sagrat), que trobem en paraules com jeroglífic, hieratisme o jerarquia i ónoma (nom), present en molts compostos com onomàstica, sinònim, antònim, onomatopeia, etc.
Jeroni és considerat pare de l’Església des del segle XII, com ho van ser nomenades molt posteriorment Teresa d'Àvila i Hildegarda de Bingen, figures de màxima rellevància en el món cristià.
Jeroni va rebre una bona educació en família i de jove, ja a Roma, adquirí sòlids coneixements sobre filosofia, gramàtica, astronomia, retòrica i sobre els autors clàssics grecs i llatins, que amplià en altres ciutats de l’Imperi, com Tréveris, on començà a escriure i a la ciutat d’Antioquia, on va tenir un somni a conseqüència del qual decidí convertir-se al cristianisme.
Posteriorment, va viure com a eremita al desert de Calcis, on aprengué hebreu i comença a estudiar i comentar els textos sagrats. En tornar a Roma, el papa Damas I li va encarregar la traducció de la Bíblia al llatí. Aquesta versió és coneguda com a Vulgata, és a dir, “edició per a ser divulgada” i fou el text oficial a Occident fins al segle XX. Fins aquell moment, només existien versions de la Bíblia en llengua hebrea i grega. Aquestes, juntament amb el llatí, eren les úniques llengües escrites en l’àmbit del món antic i del que més tard seria el món judeocristià, Per aquesta immensa labor, el dia 30 de setembre, en què es commemora la mort de Jeroni al 420 a Betlem, és el Dia Internacional de la Traducció. A més, és patró d’altres disciplines com l’arqueologia, la biblioteconomia, la llibreteria i de col·lectius com estudiants, doctores i doctors i pelegrins.
És interessant i d’obligada referència la relació de Sant Jeroni amb les dones... Seguint la dita, en aquest cas també és cert que “darrera d’un gran home hi ha una gran dona” i potser no al darrera sinó al costat i possiblement més d’una. Parlar de Jeroni és parlar de Paula, d’Eustòquio i de Marcel·la que el van ajudar materialment i espiritualment en tota la seva tasca.
Paula (347-406) que també fou canonitzada, era una matrona romana de rica i noble família de la gens Cornelia, que, a la mort del seu marit, es va consagrar a la vida religiosa junt amb un grup de vídues que es reunien a casa de Marcela que és on es va allotjar Jeroni quan va arribar a Roma.
Paula i les seves filles Eustòquio, Blesil·la, Paulina, Rufina foren fervents seguidores de Jeroni. Concretament Paula i Eustòquio el van acompanyar a Orient i sota la seva direcció estudiaren la Bíblia i aprengueren hebreu.
Eustòquio (368 –419 o 420), també santa, va fer un vot de virginitat perpètua, i en aquesta ocasió sant Jeroni li va adreçar la carta De custodia virginitatis. Eustòquio parlava grec antic i llatí clàssic amb la mateixa facilitat que llegia els textos bíblics en hebreu. Molts dels comentaris bíblics de Jeroni tenen molt a veure amb els d'Eustòquio, motiu pel qual Jeroni li va dedicar els seus comentaris dels profetes Isaïes i Ezequiel. Són nombroses les cartes que Jeroni li va escriure amb comentaris i consells.
Paula i Eustòquio formen part de les anomenades “Mares del desert” i erigiren quatre monestirs i un hospici a prop de Betlem.
Marcel·la (325-410), també coneguda com a santa Marcel·la, va ser una rica dama pertanyent a l'aristocràcia romana. Convertida al cristianisme, vivia en un palau a la muntanya de l’Aventí on, com hem dit, es reunia amb altres dames aristocràtiques per a viure una vida evangèlica i activa, donant socors als pobres, als malalts i a tot tipus d'esclaus. A aquest grup s'hi va incorporar també Fabiola de Roma.
Quan els bàrbars conduïts per Alaric van arribar a Roma, totes les seves amigues van marxar a Palestina per trobar-se amb Jeroni excepte ella que, dient que era molt vella, es va quedar a casa seva. La van torturar perquè confessés on amagava les seves riqueses, però ja ho havia donat tot als pobres. Va morir després a causa de les ferides.
Jeroni li va dirigir una sèrie d'epístoles que evidencien la importància de Marcel·la i la seva cultura, ja que li comentava coses de llengua i de la traducció.
Per acabar recordem que algunes de les nostres traductores estan recollides i estudiades en els llibres i articles de Pilar Godayol, i Montserrat Bacardí.
Coloma Jofre Bonet
Mercè Otero Vidal