Aniversari del Monestir de Sant Pere de les Puel·les

Al diari del 30 de maig del 2020, he trobat l’entrevista que Mireia Rourera fa a Esperança Atarés, abadessa del monestir de Sant Pere de les Puel·les. Vagi per endavant que la personalitat de l’abadessa per ella mateixa mereix l’article i més, però, en realitat del que es tracta és que enguany es celebren 1075 anys de la fundació del monestir i 75 anys de la consagració de l’església actual al carrer Anglí a Sarrià.

Per a la història de les dones i del moviment feminista de la ciutat és important tenir present aquestes dades, perquè la seva història és la nostra història. I a més l’edifici del monestir originari resta encara situat al seu lloc a la plaça de sant Pere dins del districte de Ciutat Vella i no lluny d’on es troba Ca la dona.

El monestir de monges benetes va ser fundat al segle X pels comtes de Barcelona Sunyer I i Riquilda de Tolosa i la seva filla Adelaida de Barcelona en fou la primera abadessa. Es conserva documentació des del primer moment i el monestir va ser molt influent en el desenvolupament d’aquesta zona de la ciutat i va viure totes les vicissituds polítiques i socials del segle XVIII i va ser afectat per la desamortització del segle XIX. És en aquesta època quan la comunitat es traslladada a la seu actual a Sarrià.

L’edifici històric encara va patir uns incendis al 1909 i quan la guerra civil fins que fou reconstruït i reconsagrat l’any 1945.

Sembla que fa falta encara molta recerca històrica al respecte, però, de tota manera, el que ens interessa a nosaltres és la continuïtat i la vitalitat de la comunitat de monges que, com diu l’abadessa, se senten molt barcelonines i vinculades al poble i al país.

La comunitat i la gent amiga porten a terme diverses activitats com es pot veure a la seva pàgina web : http://www.benedictinessantperepuelles.cat/

Jo sento que tinc una visita pendent, si més no, pel que fa a poder assistir, per exemple, a uns cursos de cal·ligrafia que he vist que a vegades fan i a tallers de restauració de paper, que al Centre de documentació, a l’arxiu, segur que ens anirien bé.

Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista