La crisi de la COVID19 va esclatar en un moment en què les feministes estàvem molt atrafegades amb la celebració del 8 de març i amb totes les qüestions sempre pendents de l’agenda feminista.
Justament el 2 de març ens va passar desapercebut un fet que va tenir lloc a l’Ateneu Barcelonès: la inauguració de l’Any Palmira Jaquetti, poeta, pedagoga, folklorista, musicòloga i compositora, quan es compleixen els 125 anys del seu naixement.
La presentació, presidida per la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va córrer a càrrec d’Àngels Blasco, directora general de Cultura Popular i Associacionisme, acompanyada de Carme Oriol, comissària de l’Any. La commemoració vol donar a conèixer i recordar la figura de Palmira Jaquetti en totes les seves vessants, sobretot com a reconeguda recol·lectora de cançons populars per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Els actes programats per a aquesta commemoració es perllongaran fins el 8 de maig de 2021. El Departament de Cultura de la Generalitat ha programat conferències, congressos i activitats, entre les quals destaca l’espectacle Palmira, ideat per Jordi Lara, una proposta que visitarà una vintena de comarques on la folklorista va fer recerca. També s’ha creat una exposició itinerant, així com publicacions al voltant de la seva vida i la seva obra i una agenda amb totes les activitats i recursos.
Tal com he dit, no m’havia assabentat de l’Any Palmira Jaquetti fins que el cap de setmana passat una amiga em va preguntar què en sabia d’aquesta autora i jo només li vaig poder dir que em sonava el nom. Aquesta amiga forma part de les alumnes que els anys cinquanta van tenir Palmira Jaquetti com a professora de francès a l’Institut Montserrat de Barcelona i en guarden un fervorós record per la seva especial personalitat. Aquest és el motiu que provoca aquesta nota de “desgreuge”per tal de fer conèixer mínimament la figura de Palmira Jaquetti.
Palmira Jaquetti Isant va néixer a Barcelona el 1895. Va fer estudis a l’Escola Municipal de Música i al Conservatori del Liceu, va estudiar a l’Escuela Normal Superior de Maestras de Barcelona i a l’Escola Industrial de la Mancomunitat. Va donar classes a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular per a la Dona. El 1925 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, va ser professora de l’Institut-Escola i catedràtica de francès en diversos instituts. També va donar classes de música. Va participar als anys vint i trenta del segle passat en les missions de recerca de cançons de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Destaquen per la seva sensibilitat i estètica els seus escrits de les memòries de viatges i dels treballs de camp. L’any 1938, en plena guerra, escriu el llibre de poemes L’estel dins la llar i després va participar i guanyar diversos premis en els Jocs Florals celebrats a l’exili. Se’n conserven deu llibres de poemes inèdits. Com a compositora tenim encara molta de la seva obra per descobrir. També, a conseqüència de les seves expedicions com a folklorista pels Pirineus, era bona coneixedora de la llengua aranesa i va presentar comunicacions sobre l’aranès a congressos internacionals.
Va morir el 1963 als Monjos víctima d’un accident de cotxe.
Palmira Jaquetti fou una dona lluitadora, amb esforç i constància i amb una trajectòria vital i una obra que mereixen el nostre reconeixement.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista