De tant en tant recordo que aquest bloc el vàrem obrir quan el confinament i que, de fet, el seguim mantenint perquè la pandèmia continua.
Avui reprenc la qüestió del teletreball des del punt de vista de les cadires, les cadires necessàries perquè els cossos no es ressenteixin d’aquest tipus de feina que suposa estar hores assegudes davant de la pantalla. La venda de cadires, més o menys adients per a treballar davant d’un ordinador va augmentar en aquest període.
Però, abans de començar, us he de confessar que parlar de cadires per a mi té alguna cosa d’emocionant. Potser és per les hores que ens vàrem passar amb la meva germana, quan érem petites, assegudes en unes cadiretes de fusta al balcó de casa. Així passàvem el temps i vèiem el món comparant-nos amb dos germans que també estaven asseguts al balcó del davant, a l’altra vorera del carrer.
Encadenant records, se’m fa present un llibre de l’any 1998 que porta el títol de Dona i cadira i que té a la portada la imatge d’una senzilla cadira de boga. La seva autora és Pilar Duocastella, que ens explica la història de la Lluïsa, una dona que pateix els inicis de la malaltia d’Alzheimer i que, per por de perdre els seus records, decideix escriure’ls en una llibreta, asseguda a la seva cadira de boga.
Quan t’hi atures a pensar, veus que les cadires són importants, que la seva història és interessant i que moltes tenen el nom de qui les va dissenyar. Malgrat que ara són peces de mobiliari presents a casa i a tot arreu, curiosament no varen esdevenir un moble corrent fins el segle IV i lentament es van anar generalitzant al llarg dels segles. Per la forma, la decoració, els materials es pot identificar l’època de la seva construcció i també el rang de les persones que les utilitzaven.
Buscant una cadira de categoria per a il·lustrar, sens dubte, cal destacar la Cadira Barcelona, dissenyada per Lilly Reich i Ludwig Mies van der Rohe i que es va ubicar al Pavelló alemany creat amb motiu de l'Exposició Internacional del 1929 a Barcelona.
També és curiós passar revista a la tipologia de cadires: les cadiretes de criatura amb rodes, les trones amb la lleixa frontal perquè les criatures arribin a taula, les cadires plegables de fusta, les cadires plegables de tisora amb seient i respatller de lona, les cadires d’oficina regulables i adaptables, les cadires de braços i els trons o seients oficials.
Al segle XX amb la introducció de l’ergonomia les cadires obtenen la seva importància vinculada al món de la salut, del lleure, de la seguretat i de la feina per tal de maximitzar la seva eficiència i qualitat. L’ergonomia estudia les capacitats humanes en relació amb les demandes de la seva feina o altres funcions i aquesta informació contribueix al disseny i l'avaluació de tasques, treballs, productes, entorns i sistemes per a fer-los compatibles amb les necessitats, capacitats i limitacions de la gent i així apareixen les cadires especialitzades.
Com s’ha dit al començament la vinculació de les cadires amb la feina i ara concretament amb el teletreball queda justificada. El que queda pendent és veure els avantatges i inconvenients del teletreball, però aquest és un altre tema, perquè en situació d’emergència s’ha generat un teletreball que no és tal com ha de ser i, dit sigui de passada, en el cas de les dones ha provocat molts problemes que han fet palès, una vegada més, la manca de coresponsabilitat pel que fa a les tasques de cura.
Per si de cas, repassem les recomanacions que es fan respecte a la posició del cos i per tant de la cadira, de la taula i de la pantalla en cas de teletreball.
La improvisació del lloc de treball en una oficina externa pot dificultar l’adopció de postures de treball còmodes o correctes.
El disseny integrat de la pantalla i teclat de l’ordinador portàtil no permeten ajustar convenientment i ergonòmicament la distància de la persona usuària entre el teclat i la pantalla,
Cal ajustar l’alçària de la cadira de manera que permeti mantenir els avantbraços flexionats fins a 90º i recolzats sobre la taula sense enlairar les espatlles.
Cal mantenir l’esquena recolzada en el respatller de la cadira, en posició asseguda sobre els isquis. Les cames han de formar un angle de 90º. Cal mantenir recolzats els peus i les cames en un reposapeus per facilitar el suport lumbar en el seient i evitar compressió a les cames.
Cal seure en posició frontal respecte de la pantalla i, en les tasques que requereixin alternar la visualització de la pantalla amb la lectura freqüent de documents impresos cal ubicar-los en els angles visuals o de gir i/o flexió del coll acceptables.
Confiem que a Ca la dona tenim en compte tots aquests requisits per a les companyes de secretaria i per a les que fan les feines de catalogació al Centre de documentació. I les que estem fent feina a casa hem de vigilar.
Mercè Otero-Vidal
Professsora jubilada i activista feminista