Em sembla que cada vegada es celebra més la Pasqua o almenys així m’ho sembla perquè porto tot el dia (diumenge de Pasqua) rebent sense parar felicitacions de conillets, d’ous de colors i d’altres que tenen un regust agredolç de la nostàlgia, del record de tradicions que no volem que es perdin com les Caramelles i les mones populars. Segur que la tradició de les mones de Pasqua per ara continua ben viva, encara que es van perdent les formes i els contextos. Tinc els meus dubtes i no sé si les mones de les pastisseries que són estupendes, sigui dit de passada, són comprades pels padrins i padrines com a regal per a les filloles i fillols. La veritat és que les formes artístiques dels pastissos amb figuretes d’actualitat s’allunyen molt de les mones tradicionals més familiars i casolanes. Com a mostra exòtica es poden trobar algunes cristines (nom de les mones tradicionals) als aparadors d’algunes pastisseries, però aleshores les dependentes (i algun dependent) han d’estar disposades a explicar què són aquestes tartes que porten un ou dur incorporat.
He reenviat com a felicitació de Pasqua la foto d’una cristina i les companyes i amigues properes a la meva edat immediatament han respost amb entusiasme explicant el que sabien sobre aquesta tradició i jo, agraïda, m’he compromès a compartir la seva valuosa i simpàtica informació fent una entrada al bloc del Centre de documentació de Ca la dona i aquí us adjunto el que han explicat la Bea i l’Adelina. Primer l’Adelina ha recordat una tonada que cantaven les criatures quan rebien la mona i justament aquesta cançoneta, la sabia per una amiga de la zona del Delta de l’Ebre i aleshores la Bea ha reaccionat explicant com es feien i potser encara es fan les mones a la seva terra.
No sé si sabeu la cantarella com es menja aquest ou. La criatura es passa l'ou per les galtes "aquí em pica, aquí em cou", després assenyala la boca, "aquí em menjo la mona" i pica amb l'ou al front "i aquí trenco l'ou"...
Bon dia, Mercè, era molt divertit, la cantarella de la mona, i veure a qui li picàvem l'ou.
No fa tants anys, potser 7 o 8, la setmana de Pasqua les dones anàvem al forn de poble a fer les mones. El forn te facilitava les llaunes per enfornar i lo forn que era de llenya i, et cobraven en funció de les llaunes que utilitzaves, tu els compraves la farina i el llevat al mateix forn i la resta d'ingredients: ous, sucre, oli, llet, ratlladura de llimona ho portaves de casa.
Era feina de tot un dia, primer pastar, jo ne vaig aprendre de ma iaia Lluïsa, després esperar que la massa augmentés i després a fer les mones, los panets, les trenetes, los llargandaixos, les coques farcides amb confitura de cabell d'àngel o d'anous...
Quan sortien del forn a pintar-les i decorar amb anissos.
Penseu que d'una mida de 12 ous, et podien sortir fins a 30 peces, entre grans i menudes.
Disculpeu el rotllo, però m’he motivat a explicar-vos.🥰
I un altre dia parlarem de les Caramelles...
Beatriu Masià Masià
Adelina Escandell Grases
Mercè Otero Vidal