• centredocumentacio

Clémence Royer filòsofa i científica, traductora de Darwin.

No podia faltar una entrada al bloc referent a la celebració el dia 11 de febrer del Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, establert l'any 2015 per l’ONU amb l’objectiu de superar la bretxa de gènere en els sectors de la ciència, la tecnologia, l’enginyeria i les matemàtiques (STEM) que persisteix a tot el món. I cal dir que cada any aquesta celebració té més presència als mitjans.


Quan pensem que en èpoques anteriors la situació de les dones en l’àmbit científic era pitjor que ara, evidentment és així, però aleshores cal destacar quines excepcions ens ajuden a promoure i refermar una genealogia de dones en aquest camp del saber. Potser sempre repetim els mateixos noms, però són models que cal conèixer i reconèixer perquè serveixen per a desenvolupar vocacions científiques i ajuden a valorar i reforçar les estudioses i professionals que fan recerca i treballen en els diversos camps STEM.


Per exemple, ja ens comença a sonar Gabrielle Émilie de Breteuil, Marquise de Châtelet (1706-1749) que va ser una important salonnière que va reunir els més significats intel·lectuals del seu moment i que va traduir els Principia Mathematica de Newton i en va divulgar els seus conceptes..

Potser no és tan coneguda Marie-Anne-Pierrette Paulze (1758-1836), amb el nom de casada de Madame Lavoisier, va ser una química francesa, interessada en la investigació científica i en el treball de laboratori. A casa seva també organitzava reunions amb importants personalitats. Va aprendre llatí, anglès i italià, per tal de poder traduir obres d'importants científics com l'Essay on Phlogiston del químic irlandès Richard Kirwan, amb notes seves on criticava i puntualitzava els errors del treball. Aquesta traducció de Marie-Anne va dur Lavoisier a la convicció que la hipòtesi del flogist era incorrecta i el va orientar a estudiar la combustió i al descobriment de l'oxigen.

I seguint aquesta geneaologia de científiques franceses arribem a Clémence Royer, que fins ara confesso que m’era desconeguda, malgrat que vaig comprar un llibre sobre ella l’any 1991. Es tracta d’un llibre que havia estat editat el 1985 i que, quan el vaig comprar, estava rebaixat a meitat de preu perquè evidentment no havia tingut sortida. Després de descansar trenta anys a la prestatgeria de la meva biblioteca, ara m’he posat a llegir-lo amb fruïció abans de passar-lo al Centre de Documentació de Ca la dona.

M’interessa destacar-ne el títol sencer, Clémence Royer. Philosophe et femme de sciences. L’autora d’aquest estudi és també una dona important a tenir en compte, Geneviève Fraisse (1948), filòsofa feminista francesa. Com que avui el protagonisme és de les científiques, presentaré Clémence Royer com a tal, però sense oblidar que la ciència s’origina en la filosofia.

Clémence Augustine Royer, (1830-1902) va ser una personalitat polifacètica que va exercir com a filósofa, científica, traductora i economista i va destacar com a lliurepensadora i feminista.

Clémence Royer era filla d’una família catòlica i legitimista i va rebre una educació religiosa i d’ambdues coses es va allunyar posteriorment. A partir de la Revolució de 1848 esdevé una convençuda republicana. Primer es va guanyar la vida servint i de manera autodidacta es va formar amb les lectures que feia a les biblioteques de les cases on servia. Les seus interessos intel·lectuals abastaven la filosofia, l’antropologia, l’economia política i la biologia. Després va exercir de professora i es va anar dedicant cada vegada més a l’estudi de temes científics. Mentre feia classes de lògica i de filosofia traduia Darwin. Va participar en cercles lliurepensadors i republicans i va col·laborar en el periòdic Nouvel Économiste on es va publicar la seva primera conferència, Introduction à la philosophie des femmes, que és el seu primer text sobre el paper de les dones a la societat i també va obrir el debat sobre el rol econòmic de les dones i l’obligació de tenir fills. Més tard va escriure al Journal des femmes i a La Fronde. Va ser la primera dona admesa a la Société d’Anthropologie de Paris. La seva feina de divulgació i la defensa abrandada de les seves posicions poc convencionals sovint li van plantejar problemes i burles que va afrontar amb dignitat. Va ser fundadora de la primera lògia maçònica mixta i fou condecorada amb la Légion d’honneur el 1900.

Clémence Royer, va fer la traducció de l’obra clau de Charles Darwin, L’origen de les espècies al francès l’any 1862 i la va acompanyar de notes personals i d’un extens pròleg on es compromet i dona la seva interpretació i opinió crítica sobre el plantejament de Darwin. Coneixia bé les obres de Jean-Baptiste Lamarck i de Thomas Malthus i per això va ser ben conscient de la importància del treball de Darwin. Va aprofitar aquest llarg pròleg per a defensar el positivisme i el progrés de la ciència enfront de l’obscurantisme religiós i introdueix idees sobre l’evolució apropant-se a la selecció natural i a l’eugenèsia.

L’any 1874 va criticar públicament el control masculí de la ciència. Va participar activament en campanyes feministes pels drets civils de les dones i en altres causes humanistes com plantejar els drets de la infància.

Per acabar m’adono que no sé si conscientment o inconscient he triat tres dones que amb la seva tasca de traducció van promoure la ciència i la van divulgar, de manera que van ampliar la seva àrea d’influència. Potser d’entrada pot semblar que traduir no és prou científic, però sabem que traduir no és fàcil i que per a traduir obres científiques cal tenir coneixements sobre el tema que es tradueix i encara més si la traducció com en el cas de L’origen de la espècies feta per Clèmence Royer va acompanyada de notes i dels comentaris crítics corresponents.


Mercè Otero-Vidal Professora jubilada i activista feminista

211 vistas0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo

Carrer Ripoll 25, 08002 Barcelona

©2020 por Centredoc_caladona. Creada con Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now