Les feministes dels anys 70 anem de disgust en disgust perquè tota una sèrie de dones significatives per a la nostra generació pel seu saber i pel seu activisme feminista, “per llei de vida” que es diu, van desapareixent i sort tenim que ens queda la seva obra. Aquesta vegada el nostre reconeixement i agraïment va dirigit a Shere Hite que va morir a Londres el 9 de setembre i que va obrir moltes portes al coneixement del nostre cos i de la nostra sexualitat i a Rosanna Rossanda, morta el 20 de setembre a Roma, sobretot pel seu compromís polític a favor de les dones.
Fem un recorregut ràpid per la dinàmica vital de Shere Hite. Va néixer als Estats Units el 1942 amb el nom de Shirley Diana Gregory. Va estudiar història, música clàssica i història de França contemporània. Va fer de model publicitària. L'any 1971 va entrar en una organització feminista i va començar els estudis que la van portar a publicar l'Informe Hite sobre sexualitat femenina, l'any 1976. Posteriorment es va doctorar en relacions internacionals al Japó. El 1985 es va casar amb un pianista i concertista alemany. El 1987 va publicar un nou informe Hite titulat Dones i amor. Va viure a Alemanya, amb la nacionalitat alemanya, fins al 1999, quan es va separar del seu marit i es va traslladar a Anglaterra. Va publicar nombrosos llibres i articles i ha impartit molts cursos i conferències sobre identitat psicosexual a diverses universitats.
L’Informe Hite va suposar un escàndol o potser, millor dit, una veritable revolució, un trencament de tabús, perquè és el resultat de recopilar les respostes de més de 3000 dones a uns qüestionaris sobre sexualitat i va concloure que la majoria de dones (entre un 70 i un 80 per cent) tenen dificultats per a aconseguir un orgasme a través del coit, però no tenen cap dificultat d’assolir-lo a través de l’estimulació del clítoris. L’Informe va rebre crítiques perquè va xocar amb la moralitat patriarcal imperant i també des del camp científic pel seu biaix metodològic.
Shere Hite anteriorment a la publicació del seu informe ja havia protagonitzat situacions conflictives i polèmiques degudes a la seva participació professional en el món de la publicitat i va rebre atacs personals, de manera que finalment fins i tot va renunciar a la seva nacionalitat estatunidenca.
Posteriorment, com per compensar, va publicar un Informe sobre la sexualitat masculina, doblant el número d’enquestes, però el que va ser trencador fou l’estudi de la sexualitat femenina perquè deixava clar que els homes sexòlegs analitzaven la sexualitat femenina amb visió masculina centrada en la penetració, però, de fet, també va mostrar que els homes eren víctimes de suposicions culturals que els exigien tenir sempre una erecció.
Al Centre de Documentació de Ca la dona tenim deu llibres de Shere Hite que ens mostra el fet que ha estat molt llegida per les feministes.
També recordem aquí la dinàmica vital de Rossana Rossanda, periodista i política italiana que va nèixer l’any 1924 a Pola (Regne d’Itàlia, avui Croàcia). La seva família per la crisi econòmica dels anys 30 es va traslladar a Milan on Rossana va estudiar, a partir de 1940, filosofia i història de l’art i s’inicià en el marxisme.
Va participar a la Resistència durant la Segona guerra mundial i el 1947 entrà a formar part del partit. Els anys 60 va ser diputada i va ser expulsada del PCI perquè va condemnar al XIIè congrés, la invasió de Txecoslovàquia per part de la URSS. El 1969 amb altres intel·lectuals fundà el diari Il Manifiesto que dirigeix fins el 1978 en què abandona la política pública i es dedica a escriure assajos sobre feminisme, moviment obrer, filosofia i literatura. El 2012 deixa el diari i viu temporades a París .
Des de la seva visió trangressora com a intel·lectual d’esquerres, al llarg de la seva vida, entre altres coses, va reconèixer l’important paper del PCI en la democratització del país en els anys 60 i 70, va donar suport a la resistència grega contra la dictadura dels coronels, va ser crítica amb les Brigades Roges, però no va dubtar en negociar-hi per salvar la vida del democratacristià Aldo Moro. Per sobre de tot destaca la coherència i profunditat del seu pensament compromès, expressat en les seves anàlisis i intervencions en Il Manifiesto sobre els fets significatius polítics, socioeconòmics i político-culturals
Finalment va prendre distància, perquè com ella mateixa va dir en el títol de la seva autobiografia La ragazza del secolo scorso (2006) se sentia ja com La noia el segle passat. Aquest assaig autobiogràfic, que combina la qualitat literària i l’honestedat intel·lectual, és una mostra del seu tarannà anti-mite, es tracta de la narració reflexiva de la vida d’una dona protagonista de la història del comunisme, des d’un posicionament no doctrinari i no dogmàtic. De fet, recull la part de la seva vida fins la creació d’Il Manifiesto i la resta és una altra història com ella mateixa diu potser anunciant una continuació, que per ara no ha aparegut.
Al Centre de Documentació de Ca la Dona tenim aquest llibre autobiogràfic de Rossana Rossanda i altres on es pot veure la relació entre activitat política i educació sentimental, entre allò públic i allò privat i també les seves polèmiques dins l’àmbit del feminisme italià.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista