Ara m’adono que la lectura que vàrem compartir de viva veu del llibre El Festí de Babette de Karen Blixen va ser un bon entrant pensant en els dinars de totes les festes que s’apropaven.
Aquest Nadal ha estat una celebració de pandèmia i se n’ha parlat molt de com havien de ser les trobades, sobretot les dels dinars, de quantes persones i de quantes bombolles, de posar i treure les mascaretes, de la ventilació i fins i tot de l’estona de havien de durar els àpats. Nosaltres vàrem dubtar molt, però finalment ens vàrem decidir per fer un dinar de cinc comensals amb dues bombolles i mitja, amb mascareta a estones, amb finestra oberta... i potser ens vàrem allargar una mica més del compte perquè ens agrada jugar i una partideta de Rummy-club a la sobretaula sempre va bé i és una bona manera d’acabar la reunió.
La meva germana ha heretat de l’àvia i de la mare les capacitats i les ganes de fer bons dinars i en quantitat o sigui que enguany, que ens pensàvem que seria diferent, ens va sorprendre i ens vàrem trobar a taula l’escudella, la carn d’olla i el pollastre, tot ben bo i ben estètic per a esquivar la malastrugança de la pandèmia.
Però, no ens oblidem que estem dins del bloc del Centre de documentació de Ca la dona i el que cal i ens interessa és parlar de llibres i, en aquest context concret, evidentment hem de parlar de llibres de cuina.
La primera qüestió que se’ns planteja és si cal recollir i guardar llibres de cuina en un centre com el nostre de dones i per a dones. Em sembla que no cal donar-li massa voltes i que la resposta és afirmativa i encara més si les autores són dones. Però el dubte té una clara explicació: les dones que vàrem ser educades en el nacionalcatolicisme tenim una recança molt arrelada del que ens va suposar haver assistit a escoles segregades amb currículum diferenciat per a les nenes i noies amb les assignatures de “labores, corte y confección, cocina, puericultura y convivencia social”, donades per professores de la Sección Femenina. S’entén que la cuina estava inclosa en aquest paquet que marcava una diferència de continguts curriculars amb els dels nens i nois i la consegüent discriminació que portava directament al model d’esposa, mare i mestressa de casa.
Ara les feministes sortosament estem en un altre moment i valorem aquestes activitats femenines com a sabers de vida, de manteniment i de qualitat de vida i justament el que exigim és el seu reconeixement com a treballs de cura que sostenen la societat i, per tant, la coresponsabilitat de totes les parts implicades.
També se sent parlar molt de cuina als mitjans, però potser hauríem de distingir entre la cuina quotidiana a la llar i els àpats especials de celebracions com el de Nadal o veure si ens referim a la cuina dels professionals del gremi de la restauració. Una altra especialitat és la dels càterings i ens interessa sobretot si són de cooperatives de dones, que porten els dinars a escoles, hospitals, empreses...
El tema de la cuina, vinculat a l’alimentació, als productes naturals, a les diferents cultures, és divers i plural com totes les coses quan es plantegen des dels feminismes o sigui que, per ara ho deixem embastat i ja continuarem parlant-ne, però mentrestant anirem catalogant els llibres de cuina que ens van arribant al Centre de documentació. Són molt variats i podríem dir de diferents èpoques. El primer que catalogarem perquè ens va cridar l’atenció per les autores, per la il·lustradora i l’autor del pròleg va ser:
Després continuarem catalogant i potser, de tant en tant fullejarem un llibre de cuina per a veure si hi ha alguna foto i recepta que ens cridi l’atenció. Una nota que potser seria escaient en aquest punt parlant de les receptes és recordar que les receptes culinàries són un exemple paradigmàtic de la tipologia de text instructiu que dirigeix les accions, mostra els passos a seguir per a resoldre problemes de la vida quotidiana com és l’activitat de cuinar els aliments.
També podem trobar llibres que ens expliquin la vida de les cuineres com les germanes Paquita i Lolita Rexach de l’Hispània d’Arenys de Mar referents de la cuina mediterrània.
I anant un pas més enllà, podem trobar una cuinera/restauradora, Ada Parellada, que fa una incursió en el món més literari i ha escrit una novel·la on combina el seu saber i experiència culinària amb una trama narrativa de parella entre els fogons.
I, per una altra banda, hi ha grans escriptores com Montserrat Roig que a l’hora de posar un títol a un recull d’articles periodístics, d’opinió al diari Avui, tria uns condiments bàsics a la cuina Un pensament de sal, un pessic de pebre.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista