Hi ha coses que m’interessen i fins i tot hauria de dir que m’apassionen i justament per això busco la manera de compartir-les i ara us he de confessar que tinc fal·lera pels diccionaris i les enciclopèdies. Per qüestions professionals com a professora de llatí i com a traductora m’he passat la vida entre diccionaris i he hagut d’ensenyar a manejar, a emprar un diccionari, cosa que no és tan fàcil com sembla, si el diccionari és de llatí.
D’entrada m’estic referint a diccionaris de llengua, que són molt importants i que, de fet, són els més nombrosos i coneguts. Si començo per aquests, el primer que em ve al cap és el Diccionario de uso del español de María Moliner i m’agrada que així sigui perquè l’autora mereix tot el reconeixement i agraïment per la seva magnífica obra, elaborada en circumstàncies ben precàries. María Moliner Ruiz (1900-1981) va estudiar Història a la Universitat de Saragossa. Durant la República va fer una gran tasca de dinamització cultural en les Biblioteques Populars. Va patir la depuració franquista després de la guerra fins que es va poder reintegrar a la Biblioteca Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Madrid. La seva obra excepcional Diccionario de uso del español recull 80.000 entrades i 3.000 pàgines, al qual dedicà quinze anys de feina. Va iniciar-ne la confecció el 1952 i la primera edició surt entre 1966 i 1967 i l’autora va continuar treballant-hi per a preparar-ne una nova edició que ja no va poder veure. La seva candidatura a la Real Academia Española el 1972 fou rebutjada. L’objectiu principal de María Moliner, en fer el seu diccionari, era posar al dia el diccionari de la Real Academia Española i això em porta a parlar de la tasca que han fet unes companyes entre les quals es troba Eulàlia Lledó Cunill posant en evidència el sexisme en el DRAE, analitzant l’evolució del femení en el diccionari a partir d’estudis previs d’altres biaixos ideològics i la mateixa recerca també s’ha fet en el diccionari del català.
M’imagino que no us sorprendrà que aprofiti l’avinentesa per reforçar el posicionament a favor de fer visible el femení en tota mena de discursos, orals, escrits i icònics perquè és essencial i necessari ja que la societat ha canviat i la presència de les dones és una realitat en tots els espais i àmbits d’actuació i perquè les nostres llengües són flexives i el femení existeix. I també es pot afegir que l’evolució social porta a canviar la llengua i també la llengua ajuda a canviar la realitat per la força performativa que té o sigui que, es miri per on es miri, cal rebutjar el masculí dit genèric que anul·la el femení. Cal enriquir la llengua amb un ús fluid del femení i amb solucions creatives que reflecteixin la realitat social pel que fa a la presència de les dones. D’aquesta manera reforcem i enriquim la llengua i sobretot posem les dones als discursos amb el que implica de suport a la nostra autoestima i autoimatge.
Fa anys que des dels feminismes s’insisteix en aquesta qüestió de la visibilització del femení i al Centre documentació de Ca la dona trobareu àmplia bibliografia sobre el tema.
En relació a l’ús del femení, ara les companyes que col·laboren a la Viquipèdia també es troben amb problemes pel que fa a la categorització perquè no s‘accepta el femení en la classificació i aleshores es produeixen situacions com, per exemple, que, quan he consultat l’article de “María Moliner”, m’he trobat que està sota la categoria de “lexicògraf” o que Eulàlia Lledó és “crític literari”. I així s’amaga la presència de les dones. Però en el cas de la Viquipèdia, no tan sols hi ha un problema pel que fa a l’eliminació del femení sinó que també s’hi posa de manifest el tradicional androcentrisme dominant en els continguts acadèmics i, com que la Viquipèdia és una enciclopèdia, es ressent de la mancança de continguts referents a les dones o proporcionalment de poques dones protagonistes en les diferents àrees del saber o de l’acció social. Precisament omplir aquests forats és l’objectiu del grup de Viquidones.
Si parlem de la Viquipèdia, ja estem anant més enllà dels diccionaris i entrant en el món de les enciclopèdies. Si els diccionaris m’entusiasmen, les enciclopèdies pel que tenen de pretensió de saber universal m’emocionen encara més. L’etimologia del terme “enciclopèdia” ve del grec clàssic ἐγκύκλιος παιδεία, que es translitera com enkyklios paideia, i que fent la suma de “circular” i “educació” passa a significar un coneixement general i complet.
Per raons professionals vinculades a l’antiguitat clàssica us he de fer propaganda de la que es considera la primera enciclopèdia que és la Història natural de Plini el Vell (segle I) i després ja passaria a recomanar les Etimologies de sant Isidor (segle IV) i més enllà, en el segle XVII, destacaria una obra entranyable que és l’Orbis Pictus (El món en imatges) de Comenius, clau en la història de la pedagogia.
El 1751 comença a sortir publicada fins el 1772 l’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers, sota la direcció de Denis Diderot i, en part, de d'Alembert. Aquesta és ja una enciclopèdia moderna.
No em vull allargar més però m’agradaria fer uns apunts curiosos sobre enciclopèdies més properes com, per exemple, l’Enciclopedia Álvarez que és una mostra paradigmàtica dels materials escolars de l’època franquista (1954-1966) feta per un mestre de Zamora i que surt molt citada quan s’ha de posar exemples de l’educació rebuda sota la dictadura. També m’agradaria compartir el record de les companyes i companys d’universitat que els anys setanta i vuitanta van col·laborar redactant articles a la Gran Enciclopèdia Catalana, o a la Salvat o traduint la Larousse. I recordo com es va fer la campanya de venda de la Gran enciclopèdia catalana per a totes les llars del país i quantes ara han quedat abandonades com també ha passat amb l’Espasa.
Cal reconèixer que internet ha substituït el paper i que la Viquipèdia té ja tot el protagonisme en la construcció i recerca popular del saber. El nom “Viquipèdia” inclou el sufix -pedia per marcar el text com a pertanyent al gènere d'enciclopèdies i el terme wiki-/viqui prové del hawaià wiki wiki, que significa “ràpid”. No encetaré ara la qüestió dels avantatges i inconvenients de la Viquipèdia, de fet, jo me n’aprofito força.
Mercè Otero-Vidal Professora jubilada i activista feminista