El Centre de documentació de Ca la dona va diversificant el seu contingut amb la voluntat de tenir un fons variat que permeti oferir una panoràmica de les activitats i de la producció de les dones i dels feminismes en els últims cinquanta anys i fins i tot amb algunes mostres més antigues: llibres, revistes, fotografies, vídeos, gravacions, pancartes, samarretes, enganxines, altrament dites adhesius... i ara últimament també hem començat a catalogar els punts de llibre de temàtica relacionada amb les dones.
El punt de llibre, (marcapáginas, bookmark, marque-page, Lesezeichen) és senzillament un tros de paper o cartolina o una cinta de teixit que permet senyalar la pàgina per a reprendre la lectura amb facilitat. Els punts actuals acostumen a portar un dibuix o missatge relacionat amb la lectura i l’escriptura o també un recordatori de fets i persones o directament publicitat i propaganda. Predomina la producció editorial per a anunciar les novetats bibliogràfiques i sobretot abunden els que es realitzen cada any per Sant Jordi a les escoles i entitats socials i que moltes vegades s’exposen i participen a concurs.
Els punts de llibre existeixen, podríem dir, des de l’antiguitat, però a partir de l’Edat Mitjana i sobretot des dels llibres impresos tenen la forma que ara identifiquem. La seva història, com tot el que fa referència a l’escriptura i lectura, a hores d’ara està ben documentada i plena de curiositats .Es conserven punts del segle XV, se sap que es generalitza el seu ús als segles XVIII i XIX. Actualment hi ha col·leccions valuoses, millor dit, hi ha grans col·leccionistes que tenen veritables tresors en punts de llibres.
S’ha editat un petit llibre de Massimo Gatta que destaca aspectes d’aquesta història dels punts de llibre, de la seva presència com a anècdota a algunes novel·les i de la seva representació a la pintura.
Com podeu veure la il·lustració de la portada reprodueix la pintura d’Auguste de Châtillon, Leopoldine au livre d’heures (1835) on la cinta del punt de llibre té el seu protagonisme.
Al segle XXI, sens dubte, cal parlar de la utilitat dels pòsits (post-it) com a punts i dels E-books-marks, punts de llibre digitals que saben quan es deixa la lectura d’un llibre i envia una piulada avisant.
Però més emocionant que la tecnologia és trobar dins dels llibres punts “especials” que sorprenen quan es torna a agafar el llibre al cap de temps i encara més sorprèn quan el llibre arriba mitjançant una donació al centre de documentació i dins hi ha una flor, un bitllet de metro, una llista de la compra, una factura, una foto, un retall de diari, una estampa, una postal, un programa d’espectacle... dins d’un llibre pot haver-hi de tot que, en el seu moment, va servir de punt. Aquesta és una mostra de la necessitat i utilitat dels punts de llibre, perquè el que no s’ha de fer és doblegar l’angle de la pàgina, un mal costum que perjudica el llibre.
Col·leccionar punts llibre és una activitat prou entretinguda i assequible. Durant un temps vaig ser assídua de la revista El Troc i vaig assistir a alguna trobada de col·leccionistes molt enriquidora per la diversitat d’interessos i d’objectes que es poden arribar a col·leccionar. De petita havia vist a la gent gran col·leccionar segells i alguna veïna havia engrescat la meva mare i de retruc a mi, però la filatèlia requereix coneixements i recursos. Una altra cosa eren les col·leccions de cromos amb els seus àlbums corresponents i l’intercanvi de repetits per a arribar a completar la col·lecció amb les anades els diumenges al Mercat de Sant Antoni i d’això ja en parlarem un altre dia.
I ara per acabar i perquè el títol tingui un sentit us presento una altra col·lecció senzilla i que té un nom de categoria: la glucosbalaitonfilia que consisteix en col·leccionar sobrets de sucre. El nom m’agrada molt perquè és un compost del grec gluco (sucre) balaiton ( envoltori) i filia (afició). Ah, que no pateixin les companyes del Centre de documentació que no faré donació de la meva col·lecció de sobrets de sucre perquè és una llàstima, però per ara no he aconseguit tenir una mostra significativa de temàtica de dones.
Mercè Otero-Vidal Professora jubilada i activista feminista