“Confinament” és un terme que ve del llatí “fines” que són les fronteres, els límits d’un territori.
Repassant el món clàssic, fins i tot, les dones que van tenir algun poder, segons la mitologia, com Penèlope, sabem que es va quedar reclosa a l’illa d’Ítaca, guardant el reialme del seu espòs, Odisseu, mentre el seu fill Telèmac anava a buscar-lo. Les altres dones, les de carn i ossos, quedaven confinades en els espais més reduïts de la llar, com era el gineceu. La qüestió de l’espai privat i públic ha estat llargament analitzat dins del moviment feminista.
Un cas paral·lel al de Penèlope és el de Duoda, comtessa de Septimània i Barcelona , que en el segle IX, va quedar reclosa a Usès, vigilant el feu del seu espòs Bernat de Septimània que estava en conflicte amb el rei carolingi que li havia exigit el seu fill Guillem com a ostatge. Duoda, en la solitud del seu confinament, privada també del seu fill petit Bernat que el seu espòs li havia arrabassat acabat de néixer per a no haver-lo de donar a l’emperador, escriu un manual per tal d’educar el seu fill a distància.
Duoda escriu com a mare i com a mestra i el seu llibre és un document important i emotiu que ens dóna molta informació sobre com era la família, les relacions de poder i la vida quotidiana de les dones en una època en què els homes eren guerrers.
L’edició de la traducció d’aquesta obra de Duoda, editada per LaSal edicions de les dones, la podeu llegir a la nostra biblioteca.
Tenim a la biblioteca un altre llibre molt diferent, Emparedadas de Julia O’Failin, una novel·la històrica que tracta de Radegunda, reina dels francs, esposa de Clotari, del segle VI. Aquesta novela es igualment interessant i molt curiós pel que fa al cas d’una dona que tria el seu confinament i que el porta a les últimes conseqüències, arribant a l’emparedament.
El que crida l’atenció és que aquesta figura de la reina franca és creua i es confon amb una altra, Radegunda de Treviño del segle XII.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista