Un dels aspectes més crítics i dolorosos de la vida religiosa de les dones és el de les noies que al llarg dels segles han estat obligades a entrar en un convent de clausura per diverses qüestions, moltes vegades forçades per la família per pobresa, per qüestions d’honor o d’interessos inconfessables.
A la biblioteca tenim un llibre clàssic que curiosament és d’autoria masculina, però que interessa perquè dóna informació significativa sobre la vida de les dones en un convent de clausura. En aquest cas parlem de La religiosa de Dénis Diderot.
Es tracta de la novel·la que Diderot va escriure a partir de la dramàtica experiència de la seva germana obligada a ingressar en un convent i evidentment és un text totalment crític i demolidor contra la institució eclesial. De fet, la novel·la de l’enciclopedista s’allunya molt del cas proper i ho vincula a un altre procés d’exclaustració i tot plegat queda molt emmascarat, però la vida en els convents de clausura, els abusos de poder hi queden reflectits. El procés d’exclaustració no era gens senzill perquè, com hem dit els motius repressors familiars i socials que havien portat la dona a la clausura, en una societat patriarcal no eren ni són gens fàcils de desmuntar.
S’han fet dues versions per a la gran pantalla, la de Jacques Rivette con Anna Karina (1966) y la de Guillaume Nicloux con Isabelle Huppert (2013).
La historiadora Isabel Peñarrubia Marquès ha descobert i ha estudiat un cas d’exclaustració del segle XIX a Mallorca, és el cas de Maria Agnès Ribera Garau i, com bé puntualitza el subtítol del seu llibre es tracta de “La rebel·lió contra la família i el claustre”.
Esperem tenir el llibre aviat a la nostra biblioteca.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista