Sento molt no poder participar aquesta tarda a la lectura en veu alta de l’obra de Mari Luz Esteban Manifest de la nova dona vella, perquè una vegada més ha estat una tria excel·lent en la línia de reconèixer que en el pot petit hi ha la bona confitura.
Un text de Mari Luz Esteban (Burgos, 1959) sempre és important i interessant i en el cas d’aquest s’afegeix que trenca les formes establertes del que s’entén per un manifest, segons consta en el títol, ja que s’ha de considerar un text poètic transgredint i eixamplant els registres en ambdues direccions: més enllà de la poesia i més enllà del manifest.
Les altres obres de l’autora professora d'Antropologia Social a la Universitat del País Basc són referències més acadèmiques en l'àmbit de l'antropologia i l'activisme feminista. Per la seva formació com a llicenciada en Medicina i doctora en Antropologia la seva recerca se situa en la intersecció de l'antropologia feminista i l'antropologia del cos, la salut i les emocions. També ha escrit el llibre de poesia La mort de la mare em va fer més lliure (Pol·len, 2016), A l'actualitat, i des de l'any 1980, compagina la recerca amb la participació en diferents iniciatives feministes com ara el Grup de Dones de Basauri.
La definició de “manifest” de Mari Luz Esteban diu “un manifest és/ un clam/ que vol omplir-se de sentit/ en un terreny, en un àmbit, en un tema/ on els significats s’estan tornant rancis/ i les noves realitats/ per bé que en silenci/ comencen a cridar/ un manifest és/ escriure en contra de la Raó/ de la teva època i de la teva societat/ obrir una finestra al futur”
En aquest context em permeto recordar que, respecte a les dones grans, aquesta “finestra de futur” s’ha intentat obrir en altres moments i després no se sap com ha quedat, si mig oberta o mig tancada. Faig referència al grup de “Les grans” de Ca la dona que va funcionar de l’any 1993 fins una mica més enllà del 2000.
Va ser un grup d’intercanvi, de relació, de tertúlia i també d’autoajuda. Els objectius del grup eren posar en comú les experiències i contrastar les vivències del pas del temps i de l’envelliment del cos i de la ment, valorant els aspectes positius i negatius que se’n deriven. Aquesta manera de fer buscava reforçar el coneixement mutu i la diversitat de formes d’envellir.
En aquell moment els llibres bàsics de lectura eren La vellesa de Simone de Beauvoir i Envejecer juntas. Las mujeres y el paso del tiempo: datos para afrontarlo con optimismo, conocimiento de causa y decisión de Paula B. Doress i Diana L. Siegal. Els temes tractats de manera recurrent foren: com havíem arribat al feminisme i com ens hi sentíem, el treball, la sexualitat, la menopausa, la incontinència, la imatge, la religió, la mort, l’amistat, les relacions afectives, les pèrdues, les pors, la preocupació pel futur sobretot pel que feia a l’habitatge i possibilitats de viure en comunitat...
El grup va fer també sortides de convivència lúdiques i culturals, va presentar un taller a les Jornades 20 de Feminisme a Catalunya (1996), el 8 de març del 2000 va sortir amb una pancarta que posava “Dones grans=Grans dones”, eslògan que va tenir èxit i s’ha emprat sovint posteriorment. Vam participar a les Jornadas Feministas. Córdoba 2000. Feminismo es y serà amb una espècie de performance en què cadascuna de les companyes del grup feia una afirmació i de la publicació de les aportacions de la trobada recupero aquesta llista:
Tinc quaranta/ Estic menopàusica/ Estic enamorada/ Tinc cinquanta anys/ Sóc vídua/ Estic contenta/ M’agrada dialogar/ Estic cansada/ Tinc seixanta anys/ Tinc dues filles/ Estic jubilada/ Tinc arrugues/ Estic malalta/ Sóc una dona gran/ M’agrada viatjar/ Tinc setanta anys/ Faig ioga/ Vaig cada setmana al cine/ Tinc problemes/ Visc bé sola/ M’agrada cuinar/ Tinc pors/ Sóc lesbiana/ Llegeixo molt/ Porto ulleres/ Treballo molt/ Sóc pobra/ Tinc bons records/ Em maquillo/ Tinc bona memòria/ Necessito ajuda/ Tinc amigues/ Em trobo bé/ Tinc experiència/ Tinc projectes/ M’agrada anar a casa dels meus fills/ Sóc heterosexual/ Faig Tai-txi/ M’agrada escriure/ Em sento viva/ Tinc sis nets/ Pateixo artrosi/ Tinc cura de la meva mare/ Tinc cura dels meus néts i nétes/ Sóc catalana/ Sóc solidària/ Vesteixo com vull/ M’administro bé.
Per sort com diu Mari Luz Esteban el passat sempre deixa rastre i en aquest cas a continuació adjunto les preguntes que les grans vam plantejar per al debat a les Jornades de Córdoba i que encara esperen resposta:
Quina és la imatge de la vellesa que tenim les feministes?
Quin valor o valors incorporem les feministes a la vellesa?
Com interioritzem la nostra pròpia vellesa?
Hi ha espai per a les dones grans a la nostra societat?
Quins són els nostres desitjos i pors enfront de la realitat social?
Què podem o hem de fer per a canviar.la?
Mari Luz Esteban amb el seu manifest ha començat a respondre. Gràcies.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista