Quan a l’Escola Feminista d’Estiu d’enguany* que vàrem celebrar ja entrada la tardor, les companyes van parlar de la por actual a la catàstrofe climàtica i a la pandèmia i van començar recuperant la genealogia dels orígens de l’ecofeminisme, el meu cap va fer un salt al passat i va recordar la por al desastre nuclear que va estar tan present durant la Guerra Freda, després de les bombes atòmiques d’Hiroshima i Nagasaki. Aleshores vaig veure l’evident interrelació que hi ha entre el pacifisme i l’ecofeminisme.
I seguint aquest fil del record de la consciència contra el desastre nuclear, he anat a parar al Manifest Russell-Einstein signat a Londres el 9 de juliol de 1955 que va ser un crit d’alerta d’importants intel·lectuals internacionals sobre la perillositat de la proliferació d’armes nuclears i una exigència als governs per tal que busquessin solucions pacífiques als conflictes: Recordeu la vostra humanitat i oblideu la resta.
Com a feminista, malgrat la indiscutible celebritat de Bertrand Russell, prefereixo parlar de Dora Russell, la seva segona esposa, que també va participar en el moviment pacifista antimilitarista i tantes aportacions va fer a favor de les dones i de les criatures.
Dora Black o Dora Russell amb el cognom del marit (1894-1986) era d’una família de classe mitja alta anglesa i el seu pare li va proporcionar una bona educació i va estudiar idiomes moderns a Cambridge. A la universitat es va unir a la Heretics Society fundada per CK Ogden i en aquest context va desenvolupar la seva crítica als valors i autoritats tradicionals, sobretot a la religió i va forjar el seu propi pensament feminista. En acabar els estudis brillantment, l’any 1915 va anar a viure a Londres per a fer el postgrau en pensament francès de segle XVIII i va conèixer Bertrand Russell.
La relació de la parella es pot dir que comença el 1919 i es casen el 1921, mentrestant Dora ja havia participat a la campanya contra el servei militar obligatori a la Primera Guerra Mundial i havien fet un viatge a Rússia i a Xina que els havia provocat opinions crítiques oposades respecte al que havien vist en aquests països.
Dora sempre va rebutjar el matrimoni com a institució pel que suposava a les dones de submissió, però es va casar pràcticament forçada per les circumstàncies, embarassada de set mesos del seu fill John, i un parell anys després, al 1923, va néixer la seva filla Kate.
La seva convicció sobre la llibertat sexual la va portar a ser una pionera de la lluita en suport del control de la natalitat (1924) i del dret les dones a la informació i a l’accés als anticonceptius per tal que poguessin gestionar les seves vides i emancipar-se. Dora Russell va organitzar (1929) un Congrés de la Lliga Mundial per a la Reforma Sexual amb l'assistència de destacats intel·lectuals com George Bernard Shaw, Margaret Sanger i Sigmund Freud, que van discutir temes de psicoanàlisi, prostitució, censura i contracepció.
Dora i Bertrand van fundar (1927) una escola, Beacon Hill School, per a l’educació de les seves criatures i per a les de les seves amistats, però la veritat és que fou Dora qui va sustentar aquest projecte fins i tot quan ja s’havien separat i l’escola va estar funcionant fins a la Segona Guerra Mundial. Cal saber que Dora va tenir dos fills més amb el periodista Griffin Barry. El posicionament de Dora Russell era fermament a favor d'una educació racional i lliure, en igualtat i amb autodisciplina, tenint en compte també els factors psicològic, nutricional i d'higiene. Tots aquests aspectes estan recollits en el seu llibre In Defence of Children/En defensa de les criatures.
Després de la Segona Guerra Mundial, Dora va esdevenir encara més una fervent defensora del moviment pacifista i va participar arreu del món en la campanya del desarmament nuclear i en aquesta línia va continuar fins al final de la seva vida.
Dora Black destaca com a mare, educadora, activista i escriptora, però, si cal assenyalar la seva obra clau, la més significativa des del punt de vista feminista, és la que va escriure l’any 1925, Hypatia, or Woman and Knowledge /Hipatia, mujer y conocimiento on curiosament no escriu sobre Hipàtia sinó que la invoca com a antecedent perquè, de fet, té por que les seves idees siguin condemnades com ho foren les de la filòsofa alexandrina, víctima del masclisme i del fanatisme religiós i ella deixa clar al prefaci que no es retractarà ni canviarà les seves idees a causa de semblants denúncies episcopals.
És un llibre recomanable que s'ha tornat a editar, perquè evidentment la primera edició en castellà d'Avance (1930), amb pròleg d'Irene de Falcón, és difícil de trobar a les llibreries de vell. El llibre actual de KRK (2005), amb traducció d'Eduardo Viñuela és molt pulcre, de tapa dura, en tela, amb cinta de punt de llibre. Té cinc capítols encapçalats pel nom de figures mitològiques que es relacionen amb el subtítol: “Jasón y Medea. ¿Hay guerra de sexos?”, “Artemisa. Las primeras luchas del feminismo”, “Aspasia. Las feministas más jóvenes”, “Hécuba. Las madres feministas”, “Jasón y Admeto. Hombres”. Em sembla que el contingut es pot endevinar perquè queda força explícit en aquests títols.
De la seva autobiografia en tres volums, The Tamarisk Tree, només hi ha traduït per Marta Pessarrodona el primer, My Quest for Liberty and Love (1977), editat per Grijalbo (1979). Quan he anat a buscar aquest llibre a la prestatgeria m'he trobat que era dels que havia llegit detingudament perquè tenia una sèrie de pàgines marcades que em fa gràcia compartir amb vosaltres i així us feu una idea de per què les vaig senyalar fa quaranta anys enrere. P. 55, cita el seu llibre Hypatia or Woman and Knowledge. P. 61, parla de la gran medievalista Eileen Power que va ser professora seva al College . P. 69, explica que ella i la seva germana Bindy es tractaven de “noi”. P. 78, expressa la seva crítica i dolor per la guerra i és l'inici de la seva activitat antimilitarista i pacifista a Cambridge. P. 138, parla del viatge que van fer amb Bertrand a Barcelona i és molt curiós com en parla amb comparació amb Tarragona. P. 239, expressa sorpresa pel tractament de la diversitat de llengües a la Unió Soviètica. P. 307, reconeix la influència de Ogden que va ser qui li va proposar d'escriure un llibret com a rèplica a una obra molt antifeminista de A. M. Ludovici, Lysistrata, or Woman's Future i aquesta és justament la gènesi de la seva Hypatia. P. 324, recorda la trobada amb el periodista que treballava per al diari El Sol de Madrid i que li va oferir escriure articles quinzenals de mil paraules sobre el tema que volgués i així ho va fer a partir de 1926 durant cinc anys.
Tenint en compte l'interès i la importància de la vida i obra de Dora Russell, s'hauria de completar la traducció de la seva autobiografia.
Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista
*Podeu trobar l’EFE a youtube: