Educación revolucionaria en Rojava: notas de la primera formación del Instituto de Jineolojî Andrea Wolf ens mostra els continguts del primer curs oficial en aquest institut que també porta el nom de Şehîd Malda Kosa, una membre de la Jineolojî assassinada per l’ISIS.
Al llarg de les 70 pàgines del document se’ns expliquen diferents aspectes del curs, des de les cerimònies i rituals que van portar a terme les participants per contextualitzar el treball que estaven realitzant, als diferents temes que es van tractar a les sessions, les aportacions que es van fer, els debats generats i les conclusions a les quals es va arribar.
En relació als continguts tractats en aquest complet primer curs de l’Institut Andrea Wolf, es van treballar temes tan interessants com les opressions que el “règim de la veritat”, la religió, la mitologia, la filosofia i la ciència han exercit històricament sobre les dones o el colonialisme que occident ha exercit durant segles a orient a través del capitalisme i altres elements. Un altre tema que es va tractar al curs va ser el de la Jineolojî, que busca comprendre per què el capitalisme, el patriarcat i els estats opressors són protagonistes de la nostra realitat, arribant a la conclusió que només una societat comunal lliure, basada en l’ecologia i on l’alliberament de la dona està al centre és l’única solució per a combatre’ls.
Aquest curs, que té com a objectiu portar a terme un treball ideològic de desenvolupament personal i de construcció de comunitat, és un exemple de les accions que el moviment de les dones porta a terme al Kurdistan. Aquest moviment té com a base filosòfica el confederalisme democràtic i treballa perquè l’alliberament de les dones sigui real i arribi a totes elles, no només a les kurdes. Una forma d’aconseguir-ho és a través de cursos i formacions basades en la Jineolojî (ciència de les dones) com és el cas d’aquest curs.
Recomanem la lectura d’aquest document per a conèixer el pensament filosòfic del moviment de dones kurdes, les seves similituds i diferències amb el feminisme occidental i les accions que les dones kurdes porten a terme com a part de les seves reivindicacions. A més, es tracta d’un document particularment interessant, ja que no només es limita a redactar els continguts del curs, sinó que, des d’un punt de vista feminista, detalla altres aspectes menys objectius com poden ser el treball emocional personal i amb la resta de companyes.
Chus García Feminista i documentalista
Podeu llegir i descarregar el document aquí.