Totes sabem què significa aquesta paraula d’origen grec, però també cal vincular-la a una altra que és “efímer” i aleshores es podria pensar que són fets importants per diferents motius, però que només duren un dia. No ho sé, però la realitat és que les efemèrides són considerats fets que han superat el dia en què passaren i que han quedat a la memòria com a dignes de ser recordats sempre.
La inspiració del tema a tractar en el bloc sorgeix del diari El PuntAvui, que és el de casa de tota la vida, on cada dia hi ha una petita columna de Jordi Solé i Toni Strubell que recorda fets significatius ocorreguts en aquesta data. A mi, no em passa mai desapercebuda aquesta aportació i, per començar, m’ha provocat anar a buscar quins reculls d’efemèrides hi ha a la xarxa.
Aleshores he vist clar que estaria bé intentar fer unes efemèrides feministes, perquè mentre redacto aquest text, resulta que les companyes de LA SAL (Suport i Autonomia Lesbofeminista) han publicat un tweet, avui dia 17 de gener, en record a Gretel Ammann Martínez, pionera feminista i lesbiana, que va néixer tal dia com avui de l’any 1947.
De tota manera jo havia seleccionat parlar de les efemèrides recollides el diumenge 15 de gener. Els diumenges són dies de lectura de diaris i tinc temps de fer l’encreuat i a vegades fins i tot provo de fer el sudoku.
De les efemèrides del dia 15 de gener m’agradaria comentar les que he pogut lligar amb algun llibre dels que tenim a la biblioteca. Per exemple, quan parla que el 15 de gener de 1759 tingué lloc la inauguració del Museu Britànic fa una referència destacada als famosos marbres del Partenó que encara són al museu, malgrat fa anys i també ara recentment es parla que seria de justícia que tornessin al lloc d’on van sortir. Aleshores sempre recordo quan va ser ministra de cultura grega l’actriu i cantant Melina Mercuri que es va prendre molt seriosament la campanya de devolució dels marbres Elgin.
Melina Merkuri/Μελίνα Μερκούρη (1920-1994) fou una actriu, cantant i activista política grega. Va ser una de les més conegudes oponents a la dictadura militar de la Junta dels coronels que va patir Grècia als anys setanta. A Merkuri li va ser retirada la ciutadania grega i per això la seva autobiografia la va titular Jo vaig néixer grega (Ed, Dopesa, 1972). Quan la democràcia va tornar a Grècia, Merkuri va ser membre del Parlament i l’any 1981 es va convertir en Ministra de Cultura de Grècia.
Com a Ministre de Cultura, va proposar la idea de la Capital Europea de la Cultura i Atenes va ser-ne la primera l'any 1985. Merkuri va lluitar per la tornada dels "Marbres d'Elgin", que estan al Museu Britànic i foren extrets de l'Acròpolis per Thomas Bruce, 7è comte d'Elgin. que fou ambaixador britànic a l'Imperi Otomà i havia obtingut un permís molt més que discutible de les autoritats otomanes per a treure les peces del Partenó.
Ells esforços de Melina Merkuri no tingueren èxit i la reclamació grega dels tresors arqueològics continua.
L’altra efemèride de la qual tenim prou bibliografia a la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la dona és la referent a Rosa Luxemburg. Podem començar per aquest vídeo que és un petit fragment extret de la pel·lícula dirigida per Margarethe von Trotta l’any 1986, amb subtítols en castellà i on es recrea un dels típics discursos de Rosa Luxemburg.
La quantitat de llibres que tenim a la biblioteca de Rosa Luxemburg i sobre Rosa Luxemburg, fa pensar que va ser una autora prou llegida a finals del franquisme i durant la transició quan les dones d’esquerres d’aquest país buscaven les seves genealogies després del silenci i la repressió del franquisme.
Rosa Luxemburg (1871-1919) d’origen polonès i de família jueva fou una militant i teòrica marxista, socialista, comunista i revolucionària alemanya. De molt jove ja va tenir participació política en aquells moments tan convulsos de finals del segle XIX i va haver de fugir i va anar a la Universitat de Zuric on va estudiar simultàniament filosofia, història, política, economia i matemàtiques i es va acabar doctorant l’any 1898 en economia i dret.
No em veig amb cor d’explicar resumidament tota la complexitat de les intervencions polítiques de Rosa Luxemburg en el desgavell de l’Europa de preguera mundial, amb la creació de partits amb escissions i enfrontaments interns, per una banda, i les prohibicions, persecució i repressió, per una altra. Malgrat la seva vinculació amb Polònia, el 1898, va obtenir la ciutadania alemanya en casar-se amb Gustav Lübeck, i es va traslladar a Berlín i va participar activament dins l'ala més esquerrana del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD). Rosa Luxemburg va tenir l’oportunitat de publicar sobre els problemes econòmics i socials als diaris de tot el continent.
El 1913 Rosa Luxemburg va proposar organitzar una vaga general que unís solidàriament tots els treballadors i evitar així la guerra. Juntament amb Karl Liebknecht i Clara Zetkin, va crear el grup que el 1916 esdevingué la Lliga Espartaquista. Va signar molts dels seus escrits com a “Espàrtac” i també com a “Junius” en record del líder dels esclaus romans i de Luci Juni Brut considerat el fundador de la República romana. Va patir diverses detencions i judicis i a la presó va escriure textos que foren publicats clandestinament.
El 1919 la Lliga Espartaquista al costat d'altres grups socialistes i comunistes van crear el Partit Comunista d'Alemanya (KPD). El 15 de gener del 1919, en plena revolta, Rosa Luxemburg i Karl Liebknecht, foren arrestats i interrogats. Encara que no se sap ben bé què va passar, la realitat és que els mataren i llençaren Luxemburg al riu.
Potser ens podríem quedar amb aquesta idea: La Dialèctica de l'espontaneïtat i l'organització és la característica central de la filosofia política de Luxemburg que argumentava que l'espontaneïtat i l'organització no són separables sinó els diferents moments d'un procés polític.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista