Durant l’estat d’alarma per la pandèmia, al Centre de Documentació hem anat rebent materials, entre els quals destaquem el número 19 de la revista semestral Terminàlia de la Societat Catalana de Terminologia. És especialment important per a nosaltres perquè reprodueix en portada el cartell de les Jornades Catalanes de la dona de l’any 1976 amb el dibuix de Núria Pompeia. Hem d’agrair a Ester Bonet del consell de redacció de la revista l’interès que va tenir d’il·lustrar amb cartells històrics feministes aquest número de la revista que inclou un dossier sobre “Feminisme i renovació del llenguatge”.
A la revista es pot llegir la semblança que Teresa Cabré i Castellví fa d’Aina Moll Marquès (Ciutadella, 1930 - Palma, 2019) figura central de la cultura i de la normalització del català a les Balears i Catalunya perquè va ser la primera directora general de Política Lingüística del govern de Catalunya (1980-1988).
Recordem que en plena pandèmia, el mes de maig, va morir Lluïs Juste de Nin, ninotaire compromès que el 1982 va crear la figura de la Norma a favor de l’ús de la llengua catalana.
Ara que van sortint a la llum els problemes i dificultats de visibilitat i d’ús que té la llengua catalana en l’espai públic, és important fer memòria i recordar què ha suposat i suposa la normalització lingüística, l’aprenentatge i difusió del català per a la cohesió social. Hem de recuperar el plantejament inicial dels anys setanta i vuitanta, perquè amb el pas del temps, com passa en altres aspectes sociopolítics, sembla que es produeix una relaxació i “a cada bugada perdem un llençol”.
Les feministes sabem que la visibilització del femení tant a la llengua oral com a l’escrita és essencial per al reconeixement de les dones i de la seva presència i acció social i, per això, resulta coherent que fem lluita compartida en pro de l’ús social del català, una llengua que arrossega segles de repressió i que costa que sigui utilitzada normalment en totes les circumstàncies en el seu propi país. Sabem la força i protagonisme que tenim les dones en la difusió i conservació de la llengua en la vida familiar i quotidiana i, per això val la pena fer una reflexió en aquest sentit i agafar empenta a favor del català.
Si tornem a la revista que presentem, podem trobar aportacions sobre feminisme i traducció literària, sobre llibres d’estil de llenguatge no sexista, sobre feminisme, subtitulació i terminologia, sobre diccionaris mèdics i perspectiva de gènere. I és important destacar un últim article titulat “Sororitat s’imposa en la cinquena edició del neologisme de l’any” on es veu que aquest terme va guanyar molt per sobre de les altres paraules proposades. Aquest fet és una altra mostra de la influència i, per tant, de la responsabilitat que tenim les feministes respecte a la llengua.
Mercè Otero Vidal, filòloga.