Fer una visita al Palau Robert val pena perquè totes les exposicions que s’hi programen aquesta temporada són molt interessants.
Potser la que està tenint més ressò públic és la dedicada a la figura de Clotilde Cerdà, comissariada per la professora de Filosofia de la UB Lorena Fuster, amb el títol de Clotilde Cerdà/Esmeralda Cervantes, una dona davant d’una època.
El descobriment de Clotilde Cerdà, el vaig fer gràcies al llibre d’Isabel Segura, Els viatges de Clotilde Cerdà, i confesso que he trigat molt, massa, a reconèixer-la, perquè, de fet, jo ja l’havia conegut com a Esmeralda Cervantes, quan als deu anys vaig llegir les dues pàgines que li dedicava el llibre Florilegio de mujeres españolas. Vist el que m’ha passat, he recuperat el llibre en qüestió i he revisat totes les dones que hi surten, per si de cas. La veritat és que poca cosa diu d’Esmeralda Cervantes aquest llibret de divulgació dels anys 50 que, de tota manera, és una aportació curiosa a la genealogia femenina en l’època totalment fosca del franquisme.
Tal com diu la presentació, l’exposició “pretén recuperar la figura d’aquesta extraordinària concertista d’arpa, compositora, escriptora i activista en defensa dels drets de les dones i dels sectors més explotats, compromesa amb l’abolició de formes de violència del seu temps: la guerra, la dominació, l’esclavatge i la pena capital”.
Es tracta d’una exposició amb gran quantitat d’informació, de fet necessària, per a poder entendre i contextualitzar la vida i obra de Clotilde Cerdà Bosch (1861-1926). La documentació aportada són les notícies de la premsa internacional, les cartes recuperades i, sobretot, un àlbum que Clotilde i la seva mare van compilar i que la Biblioteca de Catalunya va adquirir el 1999.
La qüestió dels noms és interessant, l’autèntic pel que significa ser la filla de l’enginyer Ildelfons Cerdà, responsable del projecte urbanístic de l’Eixample i de Clotilde Bosch, pintora. El pseudònim o, potser millor dit, el seu nom artístic està format per “Esmeralda” protagonista de Nostra Senyora de París de Víctor Hugo i “Cervantes” en record de l’autor d’El Quixot.
L’exposició marca molt bé els dos aspectes de la personalitat de Clotilde Cerdà sense oblidar la companyia constant de la seva mare. Per una banda, hi ha la seva carrera musical i artística que comença com a nena prodigi i que la porta a fer gires per tot el món i a relacionar-se amb les personalitats polítiques i culturals més importants i influents del seu moment. En aquest sentit, és cabdal el paper de guia i d’acompanyant de la seva mare i també la influència positiva de la seva pertinença a la maçoneria que afavoria els contactes internacionals.
L’altra part de l’exposició és la més significativa des del punt de vista feminista perquè al voltant de Clotilde Cerdà hi apareixen dones com Dolors Aleu, Antònia Opisso, Ángeles López de Ayala, M. Josepa Massanés que li fan costat a l’hora d’explicar l’activisme sociopolític que porta a terme l’artista per tal de millorar les condicions de vida materials i espirituals de les persones més desafavorides, que eren les dones, tot seguint els models de les grans filantropes d’altres països. Aquesta actuació ferma i decidida basada en les seves idees feministes, pacifistes i a favor de l’emancipació dels pobles va rebre les crítiques de personalitats que no la discutien com a artista. Recordem que estem parlant del canvi de segle XIX-XX, època de grans transformacions socials.
Per posar un exemple de les seves aportacions destaquem que el 1885 Clotilde Cerdà va crear a Barcelona l’Acadèmia de Ciències, Arts i Oficis per a la Dona “Esmeralda Cervantes” per a donar formació científica, artesanal i artística a les dones obreres.
Després de veure l’exposició segur que ens quedem amb les ganes de saber-ne més i, de fet, encara falta fer tasca de recuperació del llegat de Clotilde Cerdà pel que fa a aspectes com la composició musical, l’escriptura de textos d’assajos i articles i l’edició i direcció de revistes culturals i literàries que per ara sembla que s’ha perdut.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista