Aquest és el títol que porta la publicació de la Revista de Catalunya (Des de 1924), coordinat per Lluïsa Julià Capdevila. El volum té un mèrit circumstancial pel fet d’haver estat gestat en temps de pandèmia. Els altres mèrits són els que a continuació procurarem enumerar.
Les feministes sabem que és important de tant en tant fer una aturada i veure quin és l’estat de la qüestió pel que fa als Feminismes i per això, per exemple, mantenim la celebració de les Jornades Feministes cada deu anys seguint la cronologia de les primeres que tingueren lloc el 1976. És un gran esforç intentar recollir la pluralitat i la diversitat de pensaments i d’accions que retratin el moment dels Feminismes actuals i, en aquest cas, la publicació que presentem reflecteix, en 290 pàgines, aquest esforç amb les limitacions que les visions panoràmiques suposen. El que està clar és que els “Feminismes són els subjectes del nou mil·lenni” i aquí en tenim una excel·lent mostra.
Lluïsa Julià Capdevila ha agrupat les aportacions en quatre blocs que ha procurat que fossin equilibrats de continguts i que serveixen per a situar-nos, malgrat que alguns d’aquest apartats porten títols que ens indiquen la dificultat d’agrupar la fluïdesa dels continguts.
La primera part, com no podia ser altrament, està dedicada a les “Perspectives històriques” i hi trobem articles de Montserrat Palau Vergés, Mary Nash , Susanna Ligero Tormo, Marina Subirats, Rafael M. Mérida Jiménez, Mercè Otero Vidal i Marta Pessarrodona. Els articles passen revista, seguint la genealogia, als Feminismes del segle XX, passant per la Transició democràtica, la Conferència de Pequín, la dinàmica concreta del País Valencià i dos aspectes més transversals que són les trajectòries del calidoscopi gai i de les Pedagogies feministes.
L’apartat de “Cruïlles i reflexions” que ens situa en els camps més teòrics i transaccionals, recull continguts de violència, Me too, sobiranisme, Islam, antiracisme, transgènere, masculinitats, política pública amb articles de Fina Birulés, de Maria Rodó-Zarate i Tània Verge Mestre, Najat El Hachmi, Florencia Brizuela González, Julie Wark, Jordi Mas Grau, Josep-Anton Fernández, Eva Alfama i Marta Cruells.
El tercer bloc de “Pràctiques, meandres, llocs” està dedicat a la presència de les dones en l’àmbit de la creació sobretot literària en les àrees de ficció, poesia, teatre i també cinema, amb dos articles enfocats concretament a les dones creadores de Mallorca, Menorca i Les Pitiüses. Els articles són d’Aina Pérez Fontdevila i Meri Torras Frances, Àngels Gregori, Ada Castels, Helena González Fernández, Mireia Calafell, M. Antònia Massanet, Helena Alvarado Esteve , Adriana Nicolau Jiménez, Mercè Ibarz i Imma Merino.
I la quarta i última part, sota el títol de “Trajectòries compartides. Grups, editorials i revistes”, revisa, tal com queda explicitat, els espais de relació, centres de recerca i grups de treball universitaris que tenen presència i que l’han tinguda com LaSal edicions de les dones i el Comité d’Escriptores del Centre Català del Pen. Les autores que hi participen són Mireia Bofill Abelló, Maria-Milagros Rivera Garretas, Rosa Rius Gatell, Fina Birulés, Helena González Fernández, Maria Dolors Molas Font, Marta Segarra, M. Joana Zaragoza Gras i Elisabeth Russell, Josefa Contijoch i Luïsa Julià Capdevila, Pilar Godayol, Clara Ballar Díez. t Lladós i M. Àngels Francés.
Les companyes del Centre de Documentació de Ca la dona us convidem a llegir i consultar el llibre en qüestió perquè és molt útil i necessari pel que té de visió panoràmica amb aspectes molt ben triats i amb autores molt autoritzades que són un mostrari de la diversitat i del potencial dels Feminismes actuals.
Mercè Otero Vidal
Inscripcions Zoom: bit.ly/2SwozX4
La revista es pot comprar a la Llibreria Pròleg (es fan enviaments a casa)