Les connotacions més aviat negatives atribuïdes, sens dubte i amb raó, als internats queden diluïdes si llegim els llibres d'Enid Blyton. Les nenes dels anys 50 i 60 que no estàvem internes, curiosament, teníem moltes ganes de estar-hi perquè llegíem amb fruició els llibres d'Enid Blyton. Aquesta prolífica autora anglesa, de tarannà i ideologia discutible i polèmica, (tenim la seva autobiografia a la biblioteca, Historia de mi vida) va escriure dues sèries de llibres en què les noies protagonistes estaven internes i tenien a l'internat una vida “apassionant”. Pensem que es tracta del món anglosaxó que no té res a veure amb la nostra realitat d'aquells anys.
Una de les sèries, formada per sis llibres (a la biblioteca en tenim tres), passa a l'internat Torres de Malory que és un castell situat a la costa de Cornualles amb noies uniformades, professores exigents i instal·lacions comfortables i amb tots els serveis. La protagonista Darrell Rivers amb les seves amigues es troben bé a l'internat, però fan males passades al professorat i sempre tenen enigmes per a resoldre.
L'altra sèrie de sis llibres (a la biblioteca només en tenim un) passa a l'internat de Santa Clara i les protagonistes són dues bessones de catorze anys, Pat i Isabel O'Sullivan, que tenen unes actituds intolerables i que, per això, els seus pares decideixen posar-les en un internat. Les noies evidentment hi van de mala gana, però un cop allí les coses van canviant.
No es tracta de fer una anàlisi aprofondida dels pros i contres d'aquests llibres, però els valors positius hi són presents perquè les noies van adquirint autosuficiència i determinació amb sentit de l'honor i amb una convivència que supera la gelosia i l'enveja. És curiós subratllar que, tenint en compte l'edat de les noies, no hi ha cap referència a qüestions amoroses que les preocupin. El paper de les directores i professores, amb tots els seus estereotips, resulta també positiu.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista
Hola, m'ha fet gràcia recordar els llibres d'Enid Blyton, jo els vaig llegir tots, crec que de la biblioteva del meu poble. M'encantaven, veia unes nenes felices, en un lloc maco i que feien coses divertides. Per mi van ser molt positius!