Les connotacions més aviat negatives atribuïdes, sens dubte i amb raó, als internats queden diluïdes si llegim els llibres d'Enid Blyton. Les nenes dels anys 50 i 60 que no estàvem internes, curiosament, teníem moltes ganes de estar-hi perquè llegíem amb fruició els llibres d'Enid Blyton. Aquesta prolífica autora anglesa, de tarannà i ideologia discutible i polèmica, (tenim la seva autobiografia a la biblioteca, Historia de mi vida) va escriure dues sèries de llibres en què les noies protagonistes estaven internes i tenien a l'internat una vida “apassionant”. Pensem que es tracta del món anglosaxó que no té res a veure amb la nostra realitat d'aquells anys.
Una de les sèries, formada per sis llibres (a la biblioteca en tenim tres), passa a l'internat Torres de Malory que és un castell situat a la costa de Cornualles amb noies uniformades, professores exigents i instal·lacions comfortables i amb tots els serveis. La protagonista Darrell Rivers amb les seves amigues es troben bé a l'internat, però fan males passades al professorat i sempre tenen enigmes per a resoldre.
L'altra sèrie de sis llibres (a la biblioteca només en tenim un) passa a l'internat de Santa Clara i les protagonistes són dues bessones de catorze anys, Pat i Isabel O'Sullivan, que tenen unes actituds intolerables i que, per això, els seus pares decideixen posar-les en un internat. Les noies evidentment hi van de mala gana, però un cop allí les coses van canviant.
No es tracta de fer una anàlisi aprofondida dels pros i contres d'aquests llibres, però els valors positius hi són presents perquè les noies van adquirint autosuficiència i determinació amb sentit de l'honor i amb una convivència que supera la gelosia i l'enveja. És curiós subratllar que, tenint en compte l'edat de les noies, no hi ha cap referència a qüestions amoroses que les preocupin. El paper de les directores i professores, amb tots els seus estereotips, resulta també positiu.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista