Hi ha llibres que se m’han esgrogueït a la prestatgeria perquè han passat els anys i no han estat llegits per manca de temps, perquè eren difícils o massa llargs, però que, de fet, els havia comprat perquè els considerava importants i interessants i ara amb la pandèmia els ha arribat la seva oportunitat. Aquest és el cas de La Banquière de Dominique Desanti.
Cal començar parlant de l’autora perquè Dominique Desanti, és per ella mateixa un personatge important (1919-2011). Va néixer a Moscou amb el cognom de Persky i va participar a la Resistència francesa durant l’ocupació alemanya i va pertànyer al partit comunista francès fins l’any1956. Fou escriptora, historiadora, professora universitària i periodista amb una extensa obra.
M’interessa destacar la seva dedicació al gènere biogràfic perquè va escriure la vida de dones excepcionals com Flora Tristan, Marie d’Agoult /Daniel Stern i Marthe Hanau. Un altre dia podem parlar de què suposa escriure la vida d’una dona i com es fa i com s’ha de fer o com es podria fer...
La biografia de Marthe Hanau porta el títol de La Banquière des années folles i aquest context del període d’entre guerres està molt ben analitzat per l’autora amb una exhaustiva recerca d’informació sobre la situació social en general i concretament sobre la política, l’economia i la premsa que converteix en un llibre de 330 pàgines de lletra petita i atapeïda
El conjunt de vida i fets protagonitzats per Marthe Hanau és complex i en aquest cas, com en les seves altres biografies de dones, Desanti presenta, segons diuen, la lluita de la persona contra la Història.
Marthe Hanau (1886-1935), fou una dona de negocis, dedicada a les finances i implicada en l’escàndol financer de la Gazette du Franc. La premsa i l’opinió reaccionària no la va perdonar pel fet de ser dona, lesbiana, d’origen jueu i dedicada a una activitat vetada a les dones.
Ja d’adolescent va tenir problemes familiars amb l’oposició a la seva mare, fumant en públic, vestint roba masculina, conduint cotxes esportius i relacionant-se amb dones. Es va casar amb un home de negocis i va mantenir alhora una relació estable amb la filla d’un joier.
Amb el seu marit proven diversos negocis que fracassen. Un cop divorciada, el 1925 posa en marxa un periòdic d’informacions i d’economia política La Gazette du franc que sortirà fins 1928 amb èxit pels seus col·laboradors i perquè en situació de crisi dona consells i practica una forma de populisme financer. Funda un banc, el Groupement technique de gérance financière, i després la Société des exploitations foncières. I a partir d’aquí els negocis i les iniciatives comencen a crèixer: La Gazette des nations, l'Agence Interpresse, la Compagnie générale financière et foncière.
El sistema es desmonta a finals de 1928 a partir de comentaris comprometedors i calúmnies de caire venjatiu que provoquen investigacions que van acumulant proves sobretot promogudes per Horace Finaly director general de la Banque de Paris et des Pays-Bas. La polèmica és al carrer i el tribunal no li concedeix la llibertat sota fiança i a la presó ella comença una vaga de fam i és portada a l’hospital i alimentada a la força fins que s’escapa i es torna a presentar a la presó i aconsegueix sortir-ne amb fiança. Intenta remuntar els negocis amb noves iniciatives fins que arriba el procés i a finals de 1930 acaba condemnada per estafa i abús de confiança a dos anys de presó i una multa.
El 1932, en el nou diari que havia fundat Forces edita un suplement, Le Secret des dieux, on pretén revelar tots els draps bruts de les finances i tot el dossier del seu procés amb documents considerats confidencials. Marthe Hanau és detinguda immediatament i posada en llibertat condicional per qüestions de salut perquè havia tingut un accident i anava amb crosses.
El 1934 i fins el 1935 encara edita el seu últim setmanari Écoutez-moi..., on ataca els jutges i posa en guàrdia contra Hitler.
Quan arriba el judici és condemnada a tres anys de presó i una multa. Estant a la presó de Fresnes es suïcida amb barbitúrics el 14 de juliol de 1935 i mor després de cinc dies d’agonia.
Una vida fora de sèrie que, com no podia ser d’una altra manera, l’any 1980 va inspirar la pel·lícula La Banquière dirigida per Francis Girod, amb Romy Schneider de protagonista.
I per a contrastar i actualitzar la informació un complement sobre Las 19 mujeres más poderosas del sector de las finanzas:
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista