La Comtessa de Genlis

Enrica Casademont Oller, mitjançant la seva neboda, Roser Pineda, ha fet unes donacions molt especials al Centre de Documentació de Ca la dona perquè per la seva edat i pel seu activisme cultural en el camp de l’art, de la pedagogia i sobretot per la seva consciència històrica al llarg de tota la vida ha guardat materials molt valuosos personals i de la seva família que ens porten pràcticament al segle XIX. La seva última donació han estat dos volums de la Comtessa de Genlis. És evident que avui ningú sap qui va ser aquesta autora que tant èxit va tenir en el seu moment.

Stéphanie Félicité du Crest de Saint-Aubin (1746-1830) fou una autora francesa, per matrimoni comtessa de Genlis, que era filla d'una acomodada família i als 12 anys es traslladà a París amb la seva mare i s'allotjaren a casa d'un tia pertanyent a l'alta societat. Ens hem de situar en la tradició de les salonnières que van tenir un paper essencial en la cultura francesa i europea del segle XVIII. En el salon de la seva tia, Madame de Montesson, Stéphanie va destacar perquè tocava quasi tots els instruments, sobretot l’arpa, cantava, ballava i representava. Als 16 anys es casà amb Charles Alex Pierre Brulat de Genlis i poc de temps després començà a escriure. Gràcies a les influències fou nomenada dama de la duquessa de Chartres, que li confià l'educació de la seva fillada i també s’encarregà dels infants d’Orléans. Aleshores comença a demostrar els seus extraordinaris dots pedagògics i de renovació dels mètodes d'ensenyança. La comtessa de Genlis també va obrir el seu propi salon del 1789 a 1791 i va conèixer els intel·lectuals del moment com Rousseau, Voltaire, Tayllerand, David i altres. En els temps confusos de la revolució es va haver d’exiliar a Anglaterra, Alemanya i Suïssa. Sembla que després fou espia de Napoleó amb qui va intercanviar nombrosa correspondència. Va acabar la seva vida amb greus dificultats quan Lluís XVIII li va retirar la pensió. D'altra banda, les seves relacions amb amics i enemics no eren fàcils i és difícil valorar-ne les crítiques, a vegades massa bones i a vegades massa dolentes. El que és espectacular és que entre prosa i poesia va publicar més de vuitanta obres. Del conjunt destacaríem les dedicades a l’educació, de fet ella seguia les passes de Madame de Maintenon i la seva escola de noies de Saint-Cyr. Discours sur l'éducation publique du peuple (1791) Nouvelle méthode d'einseignement pour la première enfance (1802) Projet d'une école rurale pour l'éducation des filles (1802) També ens interessaria molt saber què diu De l'influence des femmes sur la littérature françoise (1811). Però per ara i gràcies a la donació que ens han fet, el que podem llegir és la traducció de Les veillées du château/Las veladas de la quinta (1784) i Les veillées de la chaumière/Las tardes de la granja (1823).

Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista