A principis de maig fa uns anys que la Universitat de Barcelona celebra la “Festa de la Ciència” i enguany, en la seva sisena edició també ho fa, però virtualment.
La tradicional separació entre Lletres i Ciències fa pensar que, per exemple, la lingüística, perquè s’estudia a la Facultat de Filologia, no és una ciència i sí que ho és perquè la lingüística és la ciència que estudia la llengua natural, totes les llengües humanes, les manifestacions de la parla humana orals i escrites amb el que tenen de comú i de diferent. Es tracta d’estudis sincrònics i diacrònics, teòrics i aplicats. No s’ha de confondre la lingüística que és descriptiva amb la gramàtica normativa i prescriptiva.
Tot això per dir-vos que la lingüística té el seu lloc a la Setmana de la Ciència i que professionals de la lingüística hi participen com la gent del GELA (Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades) que ens ofereixen un joc amb el qual podem veure quin és el nostre grau de coneixement de la diversitat de llengües del món.
També ens convida a jugar el Departament de Lingüística Forense que pertany al CUSC (Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació)
Potser això dels jocs us sembla superficial o infantil, però penseu que jugar és un element característic del gènere humà i que hi ha un llibre clàssic de Johan Huizinga de l’any 1938 que es titula Homo ludens i que parla del valor social i cultural del joc. Actualment la ludificació o gamificació és un mètode d’aprenentatge que té gran importància en l’àmbit educatiu.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista