Les feministes de Ca la Dona tenim el privilegi i la responsabilitat d’estar ubicades en un edifici de patrimoni històric i és la nostra obligació i devoció donar a conèixer les dones que al llarg dels segles han pogut habitar-lo o freqüentar-lo. Per això hi ha hagut la iniciativa de començar a museïtzar la casa fent present amb uns plafons la història de les dones relacionades amb .ella. I tot això ho hem pogut fer gràcies a dones com Teresa Vinyoles Vidal que han dedicat la seva vida professional a la recerca i estudi de les dones a la ciutat de Barcelona a finals de l’Edat Mitjana.
Teresa Vinyoles Vidal va néixer a Barcelona l’any 1942 i va viure la infantesa i adolescència justament com a veïna del barri al voltant de Ca la dona o sigui que coneix la geografia urbana de la Barcelona medieval de primeríssima mà.
Ha estat professora titular d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Va ser cofundadora i membra en la primera època del Centre de Recerca de Dones Duoda (1982) i de l’Institut de Recerca de Cultures Medievals i també va ser la directora científica del Diccionari Biogràfic de Dones (DBD). Tal com s’ha dit, s’ha dedicat especialment a la recerca i a l’estudi de la vida de les dones i de la vida quotidiana a l’Edat Mitjana i ha coordinat i dirigit projectes d’investigació i de didàctica. Els títols de les seves obres són prou eloqüents: Les barcelonines a les darreries de l’Edat Mitjana, La vida quotidiana a Barcelona vers 1400, L’amor i la mort al segle XIV. Cartes de dones, Mirada a la Barcelona medieval des de les finestres gòtiques, Història de les dones a la Catalunya medieval, Les veus de les malmaridades i ara acaba de publicar La vida i la mort entre horts i vinyes. Barcelona, 1375.
Aquest últim llibre sorgeix de la necessitat i de la generositat d’aprofitar el temps de confinament per la pandèmia i té tota la força del saber i de l’experiència. Són significatives les paraules de l’autora quan diu:
He acabat les lectures que tenia a casa, si no puc llegir hauré d’escriure. Per què no una novel·la històrica? O potser millor una història novel·lada; sí, molt millor. La història és molt més fascinant que qualsevol ficció. Això es fa evident sobretot quan ens apropem als documents, especialment als processos judicials i a les cartes privades, quan es fa possible i ben viu el diàleg amb el passat. Vull fonamentar la narració en documents històrics que ens apropin a la vida del passat, en un context d’epidèmia. Les biblioteques i els arxius estan tancats. Escriuré basant-me en els llibres de què disposi, els documents que tinc fotocopiats a casa. M’endinsaré en els textos que he estudiat, les històries que conec, que he publicat, entrellaçant-les. L’escenari serà Barcelona: les protagonistes sobretot, les dones de la ciutat. Sempre puc consultar internet i improvisar en els buits documentals que quedin. I així Teresa Vinyoles ens va explicant la història de Na Sereneta, esposa del mercader i funcionari Ramon de Tous, la seva relació amb Madona Guillemona de Togores dama de la reina Elionor de Sicília. S’atura a narrar-nos les xafarderies i el cas i peripècies de l’Antònia, filla d’un terrissaire. I tota aquesta vida va transcorrent enmig de les dificultats per a proveir-se d’aliments i de la por dels contagis en el rebrot de la pesta l’any 1375. Tot va passant dins de la ciutat emmurallada, als barris de la Rivera, al Raval, a les hortes de Sant Pau i als carrers Ample, Regomir i Escudellers, prop de Ca la dona. I acaba amb la mort, els records i fins i tot la llegenda.
És un llibre totalment recomanable i necessari perquè ens dona informació i ens fa sentir simpatia i empatia per les dones que van viure a la nostra ciutat en circumstàncies iguals i diferents de les actuals. És un text dinàmic que dissimula el saber especialitzat per a oferir-nos un relat literari amb unes breus notes autobiogràfiques de l’autora que encara el fa més proper.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista