Quan ens vàrem adonar que confinament “ressonava” a aïllament, a reclusió, a internament, el món del manicomis se'ns va fer present de manera dramàtica i, amb les companyes del Centre de Documentació, vàrem evocar alguns noms de dones importants en la genealogia feminista que havien patit la vivència dels manicomis. Es tracta de dones de diferent època i dedicació que per la seva sensibilitat, capacitat i actitud enfront del patriarcat varen patir la més dura repressió. A continuació en recordem algunes.
Theroigne de Méricourt és el nom amb què és coneguda Anne Josephe Terwagne. Fou una dona il·lustrada, feminista i heroïna de la Revolució Francesa. Va participar activament en la Revolució i anava, segons les imatges que ens han arribat, amb un vestit d'amazona escarlata i un barret amb ploma. Aviat s'adonà que les dones quedaven excloses dels drets pretesament universals i va exigir la igualtat de dones i homes i el dret a exercir els mateixos oficis. En les lluites internes entre revolucionaris va caure en desgràcia i fou insultada i maltractada públicament. Aquesta injustícia i humiliació sembla que va desencadenar la seva demència, fet que la va salvar de la guillotina, però fou internada al manicomi on va morir el 1817, després de vint-i-quatre anys de confinament, en l'oblit i sense cap reconeixement.
Camille Claudel (1864-1943) va morir al manicomi, després de ser-hi tancada trenta anys, abandonada, perquè ningú, ni el seu germà, el poeta Paul Claudel, va atendre les seves súpliques. De jove, espontània i independent, es va revelar com a una gran escultora amb molt bones crítiques, i la seva vida va fer un tomb quan va conéixer Rodin que va admetre-la com a ajudant en el seu taller fins que es va esdevenir la seva musa, model i amant, malgrat la gran diferència d'edat. La seva família no va acceptar aquesta situació. La relació complicada entre Rodin i Camille Claudel va durar uns quinze anys. Després del trencament, Camille es dedicà de ple a l'escultura, sense sortir de casa, amb dificultats econòmiques fins que apareixen els primers símptomes de demència i comença a destruir les seves obres. La família la interna al manicomi el 1913. L'obra que queda de Camille Claudel és admirable com és admirable la seva apassionada dedicació a l'escultura trencant motllos en una societat patriarcal.
Molt diferent pel que fa a la relació entre germans és el cas de Rose Williams, germana de l'escriptor Tennessee Williams que en tenia cura i la va tenir present en la seva inspiració. Sempre va viure torturat per no haver pogut salvar-la de la lobotomia que li van practicar l'any 1943, sense ell saber-ho. Rose era una dona sensible i tímida que va anar derivant a la bogeria enmig d'una desastrosa convivència familiar. És la figura que va inspirar l'inolvidable personatge de l'adolescent a El zoo de vidre.
Alda Merini (1931-2009) poeta i escriptora italiana, va crear gran part de la seva obra en un hospital psiquiàtric de la postguerra italiana, on l'havia tancat el seu marit. Ella mateixa explica la seva experiència d'arribar al manicomi sense estar boja i diu “crec que vaig embogir al mateix moment que em vaig adonar d'haver entrat en un laberint del qual tindria moltes dificultats per sortir-ne.” En la seva obra, L'altra verità, barreja de memòria i assaig de la seva estada de deu anys al manicomi, es veu la fina frontera del que es considera normal i anormal, hi ha moltes referències freudianes i la recerca d'un amor tendre i fons. La seva conclusió és que la bogeria no existeix, només la por a perdre el seny.
A la Biblioteca tenim la biografia de Camille Claudel i un estudi sobre Theroigne de Méricourt.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista