Aquest estiu hi ha hagut dones que no han tingut por de la pandèmia. Aquest és el cas de la Carme que ha agafat la bicicleta i ha anat cap a Galícia, no sé si a fer una tros del camí de sant Jaume. La sort dels xats és que, quan estàs a casa i has decidit no moure’t, pots anar rebent notícies de les amigues i companyes que volten pel món i això és el que ha passat, que la Carme ha anat enviant fotos i ara jo l’hi agraeixo i les aprofito junt amb tota la informació tramesa.
A Sanxenxo, al mirador Palacios, a la ria de Pontevedra, hi ha un plafó informatiu dedicat a la Ruta da igualade Emilia Pardo Bazán. Per desgràcia el plafó ha estat maltractat de tags impertinents, però encara es pot aprofitar. Al centre hi ha la ruta pròpiament dita dels pobles on han nascut dones significatives i importants que tenen la seva fitxa corresponent als marges superior i inferior, en total són deu fitxes i onze dones.
D’aquestes dones, algunes són prou conegudes perquè veritablement han estat persones excepcionals com la que dona nom a la ruta, Emilia Pardo Bazán. La gran poeta Rosalia de Castro, l’advocada visitadora de presons Concepción Arenal Ponte, és evident que no podien faltar. Després hi ha el cas de les dues dones que van ser matrimoni, Marcela Gracia Ibeas i Elisa Sánchez Loriga, conegudes sobretot a partir de la pel·lícula que els va dedicar Isabel Coixet, Elisa y Marcela, basada en fets reals i convertida en un drama romàntic. Un altre cas que m’ha sorprès és el de la periodista Maria Luz Morales que havia nascut a A Coruña i que va desenvolupar pràcticament tota la seva vida professional a Catalunya.
I després hi ha un grup de dones gallegues que desconeixia i que val la pena recordar perquè, com sempre les seves aportacions són importants en la genealogia del moviment feminista peninsular en diferents àmbits de la cultura i de l’activitat pública, totes elles nascudes en el pas del segle XIX al XX: la ginecòloga Olimpia Valencia López, la política Urania Mella Serrano, la gaitera Maria Áurea Rodríguez, l’aviadora Elisa Patiño Meléndez. L’excepció, per més antiga, és Isabel Barreto de Castro que va ser almirall en el segle XVII. A continuació teniu les seves presentacions en gallec.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista