Encara que, amb el confinament i el conseqüent control de la contaminació, la presència animal a la ciutat va augmentar, tot i així costa veure papallones que no siguin les papallones (Cacyreus marshalli) que ataquen els meus pobres geranis de l’Eixample barceloní.
Per això, quan una companya del xat de les professores jubilades de l’institut va enviar la foto d’una papallona silvestre, les altres vàrem fer els nostres comentaris elogiosos i les que dominen el camp de la zoologia o tenen un entomòleg al costat la van identificar i van esvair els dubtes de possible confusió. Jo, per la meva banda, vaig pensar que les papallones mereixien una nota en el bloc del des-confinament i per això ara us en parlo.
La foto enviada per la Mercè E. és de la papallona zebrada (Iphiclides podalirius), vulgarment dita xuclallet. Es troba especialment lluny de les zones urbanes. És de les més grans d’Europa i se la reconeix per les franges blanques i negres i d’aquí li ve el nom de zebrada.
La papallona zebrada es pot confondre perquè s’assembla molt a la papallona reina que és la Papilio machaon, una de les més comunes i espectaculars dels Països Catalans. La papallona reina té franges grogues i negres, que fan que també sigui coneguda com a papallona tigre. És de vol ràpid i li agrada xuclar les flors de l'anís i del fonoll.
Fins aquí la crònica de la realitat i ara vénen les meves associacions.
Les papallones em porten a un conte de la infantesa que vàrem anar a comprar amb la meva àvia i que ens va costar molt de triar, perquè tots eren molt macos. Encara ara veig la seva portada groga amb la princesa envoltada de papallones, però, per moltes voltes que he donat per la xarxa, no l’he pogut localitzar.
La papallona també em porta als nombrosos llibres de la psicòloga suïssa-americana Elisabeth Kubler-Ross (1926-2004) que tenen una papallona a la portada per a expressar el cicle de la vida, les experiències properes a la mort i les etapes del dol moral. Quan amb unes companyes vàrem fer un llibre escolar sobre la pèrdua, l’editorial no va dubtar en posar una papallona a la portada.
Aquesta iconografia de la papallona vinculada a la vida i la mort ve de l’etimologia, del grec psiché que significa alè vital, ànima i també papallona.
I si continuo rememorant imatges, aleshores he de fer una passejada ràpida i anar al carrer Llançà, núm. 20 a comprovar que encara hi ha la papallona al capdamunt de la Casa Fajol, pel nom del seu propietari, construïda entre 1911-1929 per l’arquitecte Josep Graner Prat. El coronament de la finca és una papallona semicircular feta de trencadís de colors que ara costa de veure en perspectiva degut a les construccions del davant.
I finalment, en el des-confinament vaig poder aprofitar l’oportunitat d’anar al Parc Güell amb entrada gratis i sense aglomeracions de visitants locals i forasters. Voltant tranquil·lament mirant i admirant els trencadissos dels bancs de la plaça central, vaig trobar una magnífica papallona gaudiniana. La.plaça central fou construïda entre 1907 i 1913 i té la barana perimetral que serveix de banc recoberta de trencadís ceràmic i de material de rebuig fent un collage i va ser dissenyada amb la col·laboració de Josep M. Jujol.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista