El divendres 26 de juny a les 18 hores, el Grup de Coeducació de Ca la dona va organitzar una trobada virtual per tal d’analitzar, comentar i valorar quina era la situació plural i diversa que s’havia viscut en l’àmbit educatiu durant el confinament i quines eren les realitats d’aquest final de curs i les perspectives per a començar el nou curs el setembre.
Enguany com en anys anteriors, el grup de Coeducació de Ca la dona havia començat les sessions d’ un curs de formació i un seminari que es van haver de cancel·lar degut a la pandèmia del COVID-19. Amb aquesta sessió volíem fer, d’alguna manera, el tancament d’aquestes activitats que no es van poder acabar de portar a terme, ja que pensem que la formació en Pedagogies feministes requereix la presència i que la virtualitat no pot substituir el valor i la força que suposa el poder compartir experiències i interaccionar entre iguals.
El cartell amb què vàrem anunciar aquesta trobada virtual, fet per la nostra companya, la professora, Roser Pineda, reflectia molt bé aquest esperit de l’acte amb la imatge d’una dona saltant per sobre de la pantalla de l’ordinador i del virus.
La mestra i activista feminista Vicky Moreno va introduir l’acte, va fer la presentació de les ponents i a continuació va haver-hi les intervencions. Va començar Cecília Bayo mare del grup d’Escoles feministes i de l’Assemblea groga de Gràcia que va fer una anàlisi profunda i afinada de la situació, posant de relleu, entre altres coses, la necessitat de no separar cultura, educació i serveis socials. Rosa M. Aznar, professora de secundària i membra del grup de Coeducació de Rosa Sensat va glossar l’interessant text que el grup havia elaborat i Mercè Garcés, mestra de primària, feminista i sindicalista, de manera crítica i reivindicativa, va explicar la seva experiència en un centre de Ciutat Vella.
Les ponents van explicar, cadascuna en el seu àmbit, com s’havia viscut el tancament dels centres escolars i les seves conseqüències. La diversitat i la pluralitat de les anècdotes aportades formaven un mosaic força complet de la realitat. Destacaven la feina portada a terme per mestres i professorat en circumstàncies precàries, els límits del dit “teletreball”, les necessitats de l’alumnat i de les famílies, la desorientació de les autoritats... No es fàcil reproduir en poques paraules la riquesa de les experiències viscudes des de la responsabilitat i el compromís per ensenyants que practiquen les pedagogies feministes i que, en circumstàncies dures com les provocades per la pandèmia, es reafirmen en els canvis que cal portar a terme en el món educatiu per tal de posar les tasques de cura i la vida al centre.
La sessió va ser densa i es va acabar contestant les qüestions plantejades al xat i amb unes paraules de comiat de la professora i activista feminista, Mercè Otero Vidal, que va aprofitar per a anunciar que les companyes de Tamaia, per totes conegudes per la seva llarga i profunda dedicació contra la violència masclista, deixaven la seva activitat, perquè se sentien patint la violència institucional.
Grup de Coeducació de Ca la Dona