Ja sabem que dins d’un llibre podem trobar tot un món, però ara no em refereixo a aquests mons que els llibres ens fan conèixer i a on podem viatjar amb la imaginació i el desig, sinó que es tracta d’una cosa més material. Evidentment es poden trobar punts de llibre i moltes altres coses que fan la mateixa funció de guardar la pàgina de la lectura com, per exemple, bitllets de metro, autobús o altres mitjans de transport, tiquets de compra i factures, llistes de la compra. Tot és prou interessant, però si hi ha alguna foto encara més i, si el llibre és més antic, fins i tot hi podem trobar estampes de la comunió o recordatoris de defunció.
Ara vull compartir amb vosaltres la troballa dins d’un llibre antic d’ un document que val la pena comentar perquè és de l’any 1889 i es tracta del Premi d’Aplicació en el 3r. curs de Religió, que va rebre Antònia Goula Plandiura quan tenia 14 anys i era alumna de l’“Establecimiento de las religiosas del Sagrado Corazón de Jesús de Sarriá”.
El delicat fullet del premi estava dins del llibre Rose et Joséphine. Nouvelle historique 1812-1815. dédiée aux jeunes persones par Mme. M.-G. E***, auteur de Laure ou la jeune émigrée. Sembla lògic pensar que el llibre era el premi. Aquest llibre, editat a Tours l’any 1885, forma part de la donació que les germanes Montserrat, Eulàlia i Marta Goula Goula, han fet al Centre de Documentació de Ca la dona de materials propis i de les dones de la seva família com és el cas dels d’Antònia Goula Plandiura (1875-1958).
La recerca sobre la misteriosa autora del llibre Mme. M.-G. E*** no ha donat resultats i, buscant relacions, el que em ve al cap és que la primera novel·la històrica catalana és L’orfeneta de Menargues d’Antoni de Bofarull de l’any 1862. I aleshores el que crida l’atenció és que el diploma del premi d’aplicació el signa Guadalupe de Bofarull que potser en aquell moment era la directora de les religioses del Sagrat Cor de Jesús de Sarrià.
Les religioses de la Societat del Sagrat Cor de Jesús van arribar a Catalunya i obriren el col·legi a la vila de Sarrià l’any 1846. Aquest institut de vida religiosa fou fundat per Magdalena Sofia Barat a Amiens. Si esteu interessades en les ordes, congregacions i instituts religiosos femenins a Catalunya, us recomano el llibre Hi som. Aportació de les dones creients a la societat i a l’Església catalanes.
I continuant amb el joc de relacions resulta que una de les biblioteques de la xarxa municipal de biblioteques de Barcelona a la dreta de l’Eixample porta el nom de Sofia Barat.
De la donació d’Antònia Goula Plandiura també hi ha uns altres materials interessants conservats per la seva família. Tenim una sèrie de dibuixos de flors i plantes, que porten data de 1912, acompanyats d’un herbari.
La presència d’aquest tipus de material requereix aprofundir en el context en què fou elaborat i mentrestant el relacionem amb llibres que tenim al Centre de documentació que fan referència a dones artistes especialitzades en el dibuix d’animals i plantes.
Els dibuixos de flors i plantes d’Elisabeth Blackwell (1707-1758), uns sis-cents, són admirables en el seu detall i perfecció ja que ella mateixa els gravava en coure i els colorava. I encara són més valuosos si pensem en quines circumstàncies foren realitzats i que els primers serviren per a treure els seu marit engarjolat per deutes.
Crida l’atenció el nombre de dones dels segles XVII i XVIII que es dedicaren a la il·lustració, podríem dir científica, especialment en el camp de la botànica. Recordo que va ser gràcies a Bea Porqueres que vaig sentir a parlar per primera vegada de Maria Sibylla Merian (1647-1717) que va il·lustrar la flora i fauna de Surinam amb una qualitat artística excepcional.
Caldria tractar amb deteniment l’obra d’aquestes artistes perquè el tema es vincula també amb els viatges dels descobriments de terres exòtiques.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista