• centredocumentacio

Sara Llorens a Pineda de Mar

Ja fa molts anys que vaig a Pineda de Mar, si pot ser, a passar-hi uns dies de vacances i he vist com ha anat canviant el poble i ara també he de dir com ha anat canviant la platja que amb les últimes llevantades ha patit moltíssim. Aquest poble del Maresme com tots té la seva història i amb el temps me n’he anat assabentant, però ara deixo el “barret” de professora de clàssiques i he decidit que no us parlaré de les restes romanes de l’aqüeducte i de la vil·la que hi ha, sinó d’una dona, vinculada a Pineda, que hem de conèixer i mereix el nostre reconeixement.

Sara Llorens Carreres (1881 - 1954) fou mestra, escriptora, folklorista i una enamorada de Pineda com diu ella mateixa en la cita del monòlit que la ciutat li va dedicar a la plaça que porta el seu nom:

"Penso en Pineda, en la meva blanca vila mediterrània, on he viscut, he somniat i he treballat tota la vida. Penso en Pineda, en el poble dels meus pares, on he passat els dies de la infantesa respirant la  poesia dels seus jocs, i en els dies de l'adolescència saturant-me de la meravella de la seva història i tradicions, i els dies de la joventut i la maduresa endinsada enamorívolament dins la bellíssima selva del seu tresor folklòric: aplegant-lo, estudiant-lo, comparant-lo amb la literatura dels pobles antics." 
(Ressorgiment, Buenos Aires, núm. 301, agost 1941)

L’any 1938, quan la guerra, s’exilia a Argentina on havia nascut d’una família d’emigrants que l’any 1885 torna a Pineda de Mar d’on era originària.

D’aquesta anada i tornada de la família Llorens a l’Argentina també hi ha un element significatiu a Pineda, que és, al passeig del mar, la presència dels arbres dits “bellaombra” o “peu d’elefant”. Un d’ells, espectacular, convertit en monument.

Sara Llorens estudià Magisteri a l’Escola Normal de Barcelona i amplià estudis a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona, on donarà classes ella mateixa. L’any 1902 cau malalta de tuberculosi i passa una temporada a Tenerife per a recuperar-se, però no ho aconsegueix.

Va escrivint articles i poemes i guanya el primer premi als Jocs Florals de Santa Coloma de Farners l’any 1904. Seguint la seva recerca i estudi del folklore amb Rossend Serra i Pagès, el 1931 dóna a conèixer el Cançoner de Pineda.

L’any 1908 es casa amb el polític de la Unió Socialista de Catalunya, Manuel Serra i Moret, que va ser alcalde de Pineda durant molts anys i el promotor de la Biblioteca Popular de Pineda que es va inaugurar l’any 1922. Actualment l’edifici de la biblioteca, que ja no funciona com a tal,està inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És obra de l’arquitecte Lluís Planas Calvet amb les característiques clàssiques pròpies del noucentisme. És una de les primeres biblioteques populars realitzades per la Mancomunitat de Catalunya.

Sara Llorens l’any 1948 torna a Europa i s’estableix a Perpinyà amb el seu marit que havia estat vicepresident segons del Parlament de Catalunya i l’any 1946 formava part del Govern de la Generalitat a l’exili. Va morir a Perpinyà l’any 1954 i pòstumament el seu marit va publicar El llibre del cor que ella havia escrit el 1916.

L’obra de Sara Llorens, molt diversa, que va de la política als exemples morals i monòlegs per a infants, per sort, ara està recollida en una publicació de l’Ajuntament de Pineda que properament donaré al Centre de Documentació de Ca la Dona on es podrà consultar.

Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista


208 visualizaciones1 comentario

Entradas Recientes

Ver todo