Les companyes de Feministes per la Independència hem preparat amb molta cura la trobada virtual amb Mireia Boya Busquets, a partir de la lectura del seu llibre Trencar el silenci, per a donar-li tot el suport que necessita i mereix. Recordem que Mireia Boya està pendent de judici per desobediència per pertànyer a la mesa del Parlament de Catalunya que, amb Carme Forcadell al capdavant, va permetre el debat i votació de les lleis de desconnexió en el procés cap a la independència. La carrera política de Mireia Boya es pot considerar curta però intensa, perquè justament va viure i protagonitzar moments molt especials per al nostre país i que han tingut conseqüències personals i socials molt importants.
El llibre de Mireia Boya porta per títol una “consigna”, Trencar el silenci, que dins del moviment feminista l'hem feta servir moltes vegades, perquè reflecteix la realitat de superar el silenci repressor que hem patit les dones al llarg dels segles. En aquest sentit, d'entrada, sorprèn la valentia del discurs de la Mireia tan natural, personal i compromès i sobretot tan proper en el temps, tan proper a l'actualitat, ja que no es tracta d’unes memòries, sinó de posar en paraules les vivències d’uns fets recents. La segona part del títol de la trobada és la nostra aportació com a grup. La veritat ens fa lliures suposa que la recerca de la veritat individual i col·lectiva és el que ens pot permetre alliberar-nos de prejudicis, pors i dependències i recorda altres afirmacions semblants de temps enrere quan es deia que La veritat és sempre revolucionària.
L'exemplar del llibre que tinc sobre la taula porta una faixa dient que es tracta ja de la tercera edició i reprodueix les paraules de Núria Cadenes, Tània Verge, Jenn Díaz, Jordi Basté i Jordi Borràs, recomanant la seva lectura amb valoracions personals molt significatives. També acaba d'arrodonir el llibre el fet que porti un pròleg de Marta Rovira i un epíleg de Tamara Carrasco, companyes de la Mireia en la política i en la repressió. La presència d'aquestes dones fent costat a Mireia Boya ens mostra, una vegada més, que no es tracta d'una excepcionalitat i que, al costat d'una dona important, hi ha sempre un conjunt de dones importants.
Sobre el contingut del llibre hi ha una sèrie de temàtiques que les companyes de FxI han volgut destacar per tal que surtin a la conversa amb l'autora i que només enumeraré perquè el seu desenvolupament s'ha de veure al llarg de l'acte.
En el text, d'entrada, la presència de la mare és molt destacable tenint en compte que la mare de la Mireia, Maria Pilar Busquet, fou parlamentària i primera síndica d'Aran després de la recuperació de les institucions de la Val, però el que ella subratlla és què significa la pèrdua de la mare i el valor de la mare com a mare que la porta a afirmar que “les mares mai moren”.
El tema de la salut és cabdal donades les seves doloroses circumstàncies personals i també evidentment el context en què es desperta la malaltia.
La conseqüència inevitable de tot plegat és que s'imposa la política de les cures, de posar la vida al centre de l'acció col·lectiva i política.
En aquesta línia importa analitzar quin és el paper de les dones en la política i quins espais de sororitat i de suport mutu troben les dones en aquest àmbit.
La qüestió de l’assetjament masclista que va patir ocupa un lloc clau en el relat i aquesta violència només la pot començar a vèncer quan té “força per fer un crit demanant ajuda”.
Ens interessa també a la xerrada posar en comú el referent a la gestió de la por enfront de la repressió i com encara el judici.
I per últim, plantejarem el gran repte que suposa el futur i les estratègies de doble lluita com a feministes antipatriarcals, anticapitalistes, antiracistes i com a independentistes.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista