• centredocumentacio

Una petita gran diferència i l’origen del patriarcat

La presentació del llibre La gran diferència (així, amb “gran” escrit més petit) va ser l’última activitat d’aquesta temporada portada a terme conjuntament pel Grup de Coeducació i Pedagogies Feministes i el Centre de Documentació de Ca la dona. Es tracta d’un llibre de Pol·len Edicions en col·laboració amb l’Etnogràfica, amb textos d’Irene Cardona Curcó i il·lustracions de Gemma Zaragüeta Gómez.




Al llarg de la conversa va destacar la sintonia entre les editores, l’autora i la il·lustradora en el procés de gestació del llibre perquè és evident que no és fàcil fer un llibre com aquest, ni per la forma ni pel contingut, amb il·lustracions a tot color que vagin tant d’acord amb el text. Justament el text destaca en tot moment les múltiples diferències entre els lutunis, que és com es diuen els personatges d’aquest món de fantasia, i les il·lustracions han de ser molt creatives i originals per tal de reflectir aquesta diversitat. La gran diferència és un conte sobre l’origen del patriarcat, la desigualtat i les identitats i sobre moltes coses més perquè queda obert a totes les possibles aportacions sobretot de cara a un futur més enllà del patriarcat.

El llibre qüestiona la diferència entre literatura infantil i adulta perquè va dirigit a una franja d’edat tan àmplia, que podríem dir que és per a qualsevol edat. Les criatures miraran els dibuixos i preguntaran, quan siguin més grans en llegiran trossos i demanaran a les persones adultes que els expliquin per què passa el que passa, i ja més grans posaran en comú entre iguals la narració i compartiran les opinions. Aquesta és la previsió de l’autora que ens dirigeix unes paraules, al final del llibre, on planteja si la societat dels lutunis és igualitària i explica què es la diferència versus la desigualtat, què passa amb els dictàmens d’en Machiav que es fa amb el poder, com es construeixen les identitats, què passa amb els cossos diversos, també es fixa en el gènere i el repartiment social del treball. I finalment planteja la gran pregunta: “Fins quan?”

Ara permeteu-me que faci una mirada al passat i recordi un llibre dels anys setanta de molta anomenada en aquella època que té un títol molt semblant i diferent alhora: La “pequeña diferencia” y sus grandes consecuencias. Las mujeres hablan de si mismas. Comienzo de una liberación d’Alice Schwarzer, traduït per Mireia Bofill i publicat per LaSal, edicions de les dones , l’any 1979.


Alice Schwarzer (1942) periodista i escriptora que és considerada una figura històrica del feminisme alemany, l'any 1970 va ser una de les fundadores del Moviment d'Alliberament de les Dones (MLF) a París on alternava el periodisme amb els estudis de psicologia i sociologia. El 1971, Schwarzer es va unir al Manifest de la campanya per la defensa de la legalització de l'avortament a França en què les dones que signaven anunciaven públicament que havien avortat i s’exposaven a ingressar a la presó. Va traslladar aquesta campanya a favor del dret a l'avortament a Alemanya. En 1977 va fundar la revista feminista Emma que des de llavors dirigeix i on ha publicat articles molt polèmics sobre els temes més candents dels feminismes.

El llibre que hem citat es va publicar el 1975, va tenir un gran èxit i fou traduït a onze idiomes. Inclou les reivindicacions pioneres a partir de la vida quotidiana de les dones i del paper de la sexualitat en la lluita feminista.

Reconec que el llibre de La gran diferencia provoca records perquè se li endevina una bibliografia implícita al darrera i això ens porta a altres lectures importants. Per exemple, el fet que es tracti d’un relat que serveix per a explicar el patriarcat remet al llibre clau de Gerda Lerner, La creación del patriarcado.


Gerda Lerner (1920-2013) va néixer a Àustria d’una benestant família jueva que va poder emigrar quan l’annexió i la persecució nazi. L’any 1939 arriba a EEUU. És coneguda i reconeguda com a una gran historiadora amb nombroses publicacions acadèmiques, però també va escriure poesia, ficció, teatre, guions i una autobiografia. Va exercir en diverses universitats americanes i va ser la primera en introduir la branca i el màster de la Història de les Dones i el primer programa de doctorat sobre el tema .

De la seva producció, en aquest context, ens interessa destacar The Creation of Patriarchy (1986), que va ser traduïda per Mónica Tusell i editada per Crítica el 1990. Aquest llibre imprescindible, que li va costar vuit anys de feina, traça els orígens de la dominació patriarcal des de la prehistòria. Aporta evidència històrica, arqueològica, literària i artística per a sostenir la idea que el patriarcat no és un fet natural sinó que és una creació cultural.

Arribades a aquest punt, cal tenir present, molt a prop nostre, una aportació important que l’any 2009 va sorgir de l'associació GEA (Grup d'Estudis Antropològics) dedicada a analitzar teoria feminista i presidida per Victòria Sau que va idear el projecte RPA (Reconeixement, Perdó i Abolició) del Patriarcat.


Victòria Sau (1930-2013) escriptora, psicòloga i activista política feminista tenia el pensament que el Patriarcat és una institució inscrita però que no està escrita com ho està qualsevol Estatut o Constitució. I en aquesta línia, va sorgir la idea d’un projecte de fer un Procés al Patriarcat per a donar-li categoria pública. Per això es va dirigir la proposta a la institució política més global, l'ONU, perquè, en algun moment, es fes un acte on quedés constància del reconeixement dels greuges infligits a les dones en tots els temps i llocs fins al dia d'avui i d'aquesta manera quedés establerta, mitjançant una Declaració, l'existència del Patriarcat i la seva imminent Abolició. I a partir d'aquest punt, tots els actes que tinguessin connotació patriarcal haurien de ser considerats fora de la llei.

Per donar empenta al projecte primerament es va confeccionar una web explicativa del projecte, en diferents llengües i es va enviar arreu per a obtenir firmes. Gairebé 250.000 firmes de 61 països varen consensuar-lo.

En el marc del II Congrés de Dones de Barcelona del 2009, aprofitant la presència d’autoritats internacionals es va fer lliurament del projecte amb la llista.

I malauradament aquí va acabar el projecte, que no va tenir la mediació esperada i no va anar més enllà de la pedagogia que es va fer arreu quant a divulgació de conceptes explicatius.


La font de tota aquesta informació és Dolors Reguant que va ser la curadora fidel i entusiasta del projecte.






290 visualizaciones0 comentarios

Entradas Recientes

Ver todo