Després de veure la molt recomanable exposició “Art i mite. Els déus del Prado” al CaixaForum, vàrem aprofitar per a fer una visita ràpida a l’altra exposició que ens oferia l’entitat i que, en principi, queia lluny dels nostres interessos i la sorpresa va ser que ens va enganxar. Es tracta de l’exposició de la Cinémathèque Française, “Vampirs. L’evolució del mite”.
L’exposició com que està muntada des del món del cinema té nombrosos materials fílmics que comencen amb el Nosferatu de F. W. Murnau, (1922), una adaptació lliure de la novel·la Dràcula, de Bram Stoker i continua amb mostres de les obres protagonitzades per vampirs de Dreyer, Browning, Tourneur, Polanski, Herzog, Coppola, Burton, Bigelow i Weerasethakul. Així queda configurat el personatge del vampir com a ésser imaginari d'ultratomba que viu de nit i s'alimenta xuclant la sang de les persones. En el món del cinema n’hi ha de diversos tipus: terrorífics, seductors, elegants i sàdics.
Però nosaltres volem centrar-nos en les vampires i les vampiresses, així en femení. No sé si pot ser útil fer una primera distinció entre vampires i vampiresses que serviria, per una banda, per a marcar la diferència entre el femení del mite del vampir que té iguals atributs i actuacions i, per una altra, el tòpic social de la dona dolenta, sexualitzada i transgressora que ve de l’antiguitat fins a esdevenir la dona fatal decimonònica i la vamp actual. Tant en un cas com en l’altre el feminisme cal que analitzi amb simpatia aquestes figures i realitats pertorbadores.
Els vampirs i també les vampires, malgrat que es considerin éssers mitològics, tenen uns referents històrics que ajuden a mantenir la seva versemblança. Pel que fa als vampirs la font d’inspiració és Vlad III o Vlad l’Empalador, un príncep de Valàquia, heroi nacional romanès que va viure entre els anys 1428 i 1476 i que es dedicava a matar els contrincants de mala manera com el seu apel·latiu indica. I pel que fa a les vampires, la representant històrica és una comtessa hongaresa descendent de la mateixa família, Elizabeth Báthory (1560-1614). Sembla que fou una dona de gran bellesa, obsessionada per l’esoterisme i de sexualitat ambigua que es banyava en sang de donzelles per a rejovenir-se. Se li atribueixen més de sis-centes morts i fou condemnada i va morir emparedada.
El que ens interessa, una vegada més, destacar els materials que tenim en el Centre de documentació de Ca la dona. En aquest cas és un llibre ben curiós, es tracta de La condesa sangrienta de la poeta i traductora argentina Alejandra Pizarnik (1936-1972). Aquesta obra, publicada el 1966, està elaborada a partir de textos i documents recollits per l’artista surrealista Valentine Penrose i resulta sorprenent, impactant i trencadora en la producció de Pizarnik quan ja era una poeta consagrada. És una obra que té un fons simbòlic i poètic, que voreja el sadisme, la bogeria i l'obsessió per la mort que portaria l'autora al suïcidi.
Un altre llibre a la nostra biblioteca és el primer que la historiadora de l'art i escriptora Elsa Plaza va dedicar al cas d’Enriqueta Martí i Ripoll, coneguda popularment com la “vampira del Raval” després d’investigar sobre la vida i la personalitat d'Enriqueta més enllà de la seva llegenda popular com a "assassina de nens". El títol El cielo bajo los pies és literàriament molt suggestiu, però és el subtítol Enriqueta Martí, el caso que conmocionó la Barcelona del 1912 el que clarifica el contingut. L’autora va aprofitar tota la seva recerca sobre aquest cas i va publicar un altre llibre Desmontando el caso de la Vampira del Raval. Misoginia y clasismo en la Barcelona modernista. que ja no té un context literari sinó que és un document crític històric i sociològic.
Enriqueta Martí i Ripoll (1868-1913) va néixer a Sant Feliu de Llobregat i va venir a treballar a Barcelona de minyona, però va començar a exercir la prostitució. De dia demanava caritat, quan no en tenia necessitat perquè podia viure de la seva feina de proxeneta i remeiera. De nit freqüentava llocs on anava la classe benestant a oferir els seus serveis de ungüents, pomades, pocions per a tuberculosi i altres malalties que no tenien curació. Així sembla que comença la seva llegenda negra per a tapar el rapte de criatures amb fins medicinals o d’escàndols sexuals amb menors de les classes altes de l’època. De fet, malgrat que ha passat a la història com a una assassina de criatures, només es va poder demostrar el segrest d’una nena, Teresita Guitart, per motius desconeguts. Aquests fets varen succeir l’any 1912 i Enriqueta Martí va ser jutjada i va morir a la presó.
El cas de la “vampira del Raval” va tenir en el seu moment molt ressò mediàtic i actualment el seu record per la seva morbositat també ha estat explotat fins i tot com a espectacle musical i en el cinema. Elsa Plaza ha hagut de reivindicar la seva recerca perquè hi ha hagut una falta de reconeixement a la seva feina en les obres que se n’han derivat. El 2011 es va estrenar un musical basat en la vida de Enriqueta Martí, La Vampira el Raval i a finals de 2020 s’acaba d’estrenar la pel·lícula La vampira de Barcelona. L’autora lamenta que aquest tipus d’apropiació de l’obra de les dones investigadores sigui corrent: "La verdad que surge de la documentación sólo interesa cuando se la puede convertir en un producto de mercado, y cuando esto ocurre se omite su origen apropiándose sin ningún pudor de algo que no les pertenece".
Decideixo deixar per a un altre dia parlar de les vamps, vampiresses, de la moda i de la indústria cinematogràfica. És un tema prou important pel que suposa de càrrega misògina de les femmes fatales en la seva diversitat: dones que utilitzen el poder de la sexualitat, vampirs sexuals, dolentes temptadores, dones objecte, noies de calendari, pin-ups.
Aquesta múltiple tipologia de femme fatale té antecedents a la mitologia clàssica i fins i tot a la Bíblia, però sobretot agafa força a finals del segle XIX i principis del XX segurament com a reacció als moviments d’alliberament de les dones que anaven sorgint.
També queda pendent parlar d’una altra imatge que es va repetint que és la dels capitalistes i d’alguns governants com a vampirs, explotadors sanguinaris.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista