Hi ha una part de la producció de Victòria Sau (1930-2013) que sempre m’ha interessat perquè aportava a la seva personalitat un aspecte creatiu més enllà del món acadèmic i fins i tot més enllà del seu compromís i activisme feminista. Es tracta d’un bon nombre d’obres de creació dins del gènere de novel·la romàntica, contes, revistes de nenes/noies i de divulgació firmades amb el pseudònim de Vicky Lorca, totes d’una primera època. També es pot considerar una obra de divulgació que va tenir una gran repercussió i que és molt valorada, el Diccionario ideológico feminista de l’any 1981 que, d’alguna manera enceta amb força la seva activitat i activisme feminista que va portar a terme com a docent, investigadora i conferenciant.
Victòria Sau va ser professora de Psicologia Diferencial a la Universitat de Barcelona i va exercir com a psicòloga. Fou mentora del 1r Congrés de les Dones de Barcelona (1999) i vicepresidenta del Consell de les Dones de Barcelona. És una figura referent del feminisme a casa nostra amb les seves aportacions sobre la divisió sexual del treball, la maternitat, el cicle menstrual i el patriarcat. Va crear el concepte de "feminisme científic" i va promoure el 2009 la petició a través del Consell de les Dones de l'Ajuntament de Barcelona del reconeixement a nivell mundial de l'existència del patriarcat per a poder demanar la seva abolició.
Aquesta presentació de Victòria Sau ve provocada perquè, en la recerca de recuperació de materials que portem a terme en el Centre de documentació de Ca la Dona hem aconseguit en la Fira del Llibre d'Ocasió, Antic i Modern del passat mes de setembre uns quants exemplars de la revista, còmic femení Azucena i, per sort i casualitat, dos són amb el guió signat per Victòria Sau amb el seu nom autèntic.
Aquests quaderns còmic amb el nom d’Azucena formen part d’una col·lecció que s’inicia el 1946 produïda per Ediciones Toray S.A. que va ser una editorial ubicada a Barcelona que va estar en actiu fins els anys noranta. Es tracta de la mateixa editorial que l’any 1948 va començar a publicar una altra col·lecció clàssica que són les Hazañas Bélicas. Aquesta editorial amb el nom compost dels seus propietaris Antonio Torrecillas i Antonio Ayné va saber interpretar bé el joc de l’oferta i la demanda i les seves publicacions de quaderns de còmic van ser un èxit que amb els anys van anar diversificant. La Colección Azucena, va superar els mil números i es caracteritzava per narrar històries que eren sempre completes i per tant auto-conclusives, l'èxit d'aquesta sèrie va marcar l'inici de la popularitat del còmic femení i també va donar entrada al món professional del còmic a dones guionistes com la mateixa Victòria Sau i dibuixants com Rosa Galcerán, María Pascual, Carmen Barbarà i Janita Bañolas.
El record que tinc de les meves lectures dels contes d’Azucena és molt agradable i les meves companyes de l’escola també n’eren lectores. Recordo potser perquè fou excepcional un dia que vàrem representar pel nostre compte un d’aquests contes en ocasió del sant de la mestra o d’alguna celebració semblant i vàrem fer tot l’assaig i el muntatge nosaltres. Ara em costa pensar en la força de la iniciativa i en com ho vàrem fer tenint en compte que jo no tenia encara 10 anys i algunes companyes podien ser més grans, però no gaire.
I per acabar us vull explicar un d’aquests contes d’Azucena que no he oblidat mai i que sempre poso d’exemple de les bones conseqüències que tenen les bones lectures per senzilles que semblin.
Una vegada hi havia una princesa que no tenia cap ganes de casar-se i tota la cort estava preocupada i especialment el seu pare, el rei. Les condicions que posava la princesa és que es casaria amb qui li portés un regal indestructible com a prova del seu amor també indestructible. I va començar la desfilada de pretendents amb els regals. Un príncep va portar una corona feta de materials ben forts i treballats i la princesa va obrir un finestral de palau que donava a un penya-segat sobre el mar i va llençar el corona que es van anar desmuntant i trencant pel xoc de les roques. El mateix va passar amb els regals d’altres pretendents tots elaborats de manera forta i compacta per a no ser destruïts i que no resistien la caiguda pel penya-segat. Finalment va arribar un príncep que a la princesa ja li va agradar d’entrada i va esperar impacient quin regal li portava. El príncep va treure del seu sarró un llibre i la princesa es va desil·lusionar, perquè no va tenir ni temps d’obrir la finestra que el llibre va sortir volant amb tots els seus fulls emportats per la ventolera. La princesa li va dir disgustada que li sabia greu, però que no havia passat la prova. I aleshores fou quan el príncep li va contestar que tot el que havia après en el llibre i la bona estona que havia passat llegint-lo ell i totes les persones que l’havien llegit, això ho portava dins seu i no ho podia desmuntar ni destruir res ni ningú. I així fou com el príncep va demostrar el seu amor indestructible. I així és com jo vaig entendre i aprendre el valor i la força de la lectura i la importància dels llibres... gràcies a un conte d’Azucena.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista