Un any més al voltant del 28 de juny es fan diversos actes referents al Dia Internacional de l'Orgull LGBTIQ+ perquè és la data en què es commemoren els fets de Stonwell (Nova York) de l’any 1969 que es considera que marquen l'inici de l'alliberament homosexual.
No m’ha costat gaire trobar, per a compartir amb vosaltres, unes anècdotes i fer unes petites recerques que fossin adients i significatives al voltant d’aquesta data reivindicativa.
La dèria per les plataformes de sèries amb un cert retard ja ha arribat a casa meva i resulta que són tan intel·ligents aquestes plataformes que, segons el que mires, et van fent oferta de productes semblants, total que seguint les seves recomanacions em va arribar a la pantalla Gentleman Jack una sèrie de televisió curta en forma de drama històric estrenada el 2019. Està ambientada a l’Anglaterra de l'any 1832 i recrea la història d’Anne Lister (1791-1840), terratinent i empresària industrial i també escriptora, alpinista i viatgera.
El títol Gentleman Jack evidentment fa referència a la figura andrògina d’Anne Lister perquè amb aquest malnom va ser coneguda pel veïnatge de Halifax on es va instal·lar com a membre de la noblesa rural en una gran finca heretada a la mort de la seva tia el 1836, però que ja administrava des del 1826 i que va fer restaurar i rehabilitar.
De petita va rebre educació a casa i a partir dels tretze anys va estar en diversos internats per a senyoretes on va començar a tenir parelles lesbianes. Pel que fa a la seva formació permeteu-me que destaqui per raons personals, segons les informacions a l’abast, que s'interessà per la literatura clàssica mentre estudiava a casa. En una carta del 3 de febrer de 1803, explica a la seva tia que "la biblioteca constitueix un gran plaer... La història de Grècia m'ha agradat molt".
Moltes dades sobre la seva vida, sobretot sobre les seves relacions lesbianes es troben en els seus diaris uns vint-i-sis volums escrits en un codi secret a base de grec clàssic, símbols matemàtics i altres i que no fou desxifrat fins l’any 1980. La importància d’aquest testimoni extens i honest de la vida lesbiana en una època determinada fou reconeguda l’any 2011 pel Programa Memòria del Món de la UNESCO que l’afegí al seu registre.
Anne Lister es pot considerar la primera lesbiana moderna per la seva autoconsciència i per com va viure obertament el seu lesbianisme. Es va casar sense efectes legals amb una rica hereva Anne Walker amb qui va viure fins al final de la seva vida que va tenir lloc a Kutaisi (Geòrgia) on va emmalaltir de febres mentre feia amb la seva companya un dels viatges que tan li agradaven. Com a curiositat cal saber que l’any 1830 fou la primera dona que va pujar al mont Perdut als Pirineus i el 1838 va tornar i feu la primera ascensió oficial al Vinyamala (3298 metres).
Pel que fa al tipus de vida matrimonial que van seguir Lister i Walker sembla que es van inspirar en un model proper que és el de les senyoretes de Llangollen, amb les quals es van relacionar.
Encara conservo a la prestatgeria el llibre The Ladies de Doris Grumbach, comprat el 1985, que és d’aquells amb les pàgines ja esgrogueïdes que han esperat pacientment l’oportunitat de sortir a la llum i, després d’aquesta nota, ara ja estarà en condicions de fer el viatge cap a la Biblioteca de Ca la dona.
El primer que he fet ha estat consultar qui és l’autora Doris M. Grumbach (1918) i la sorpresa ha estat majúscula, perquè m’he trobat amb una dona que ha viscut 102 anys i que la seva trajectòria com a professora, escriptora, assagista, biògrafa, crítica, editora i llibretera és excepcional. Va tenir quatre filles als anys 40 del segle passat i després de la guerra mundial va començar la seva carrera de professora. Als anys 70 es divorcia i comença la seva relació amb Sybil Pike.
La seva nombrosa obra i tot el seu arxiu de documents del 1938 al 2002 està dipositat a la New York Public Library. Com a escriptora la seva aportació més important a la literatura gai i lesbiana és la manera com representa les relacions homosexuals com a una part integral del panorama humà i presenta el lesbianisme de manera positiva com a empoderador a les vides de les dones.
Després de fer-me càrrec de qui era l’autora el llibre de les senyoretes de Llangollen només puc recomanar la seva lectura i explicar breument qui foren aquesta parella de dames de l'aristocràcia angloirlandesa, Eleanor Butler (1739-1829) i Sarah Ponsonby (1755-1831).
Es van conèixer el 1768, quan Sarah tenia tretze anys i Eleanor vint. Ràpidament es van fer amigues i la seva relació va anar fent-se més íntima fins que decidiren escapar-se juntes vestides d’home davant la possibilitat de ser obligades a contreure uns matrimonis forçosos. Es van establir primer en una casa llogada al poble de Llangollen i després es van mudar a una petita cabana als afores del poble que van anomenar Plas Newydd o 'Nova mansió’ que es va convertir en una construcció d’estil gòtic de panells de roure gal·lès, arcs apuntats, vidrieres i una extensa biblioteca, en la qual rebien els nombrosos convidats entre ells, Anne Lister, Percy Shelley, Lord Byron i Walter Scott, per posar noms coneguts.
Butler i Ponsonby van viure juntes més de 50 anys i ara no entrarem en el debat de si es tractava d’una relació lesbiana o d’una “amistat romàntica” perquè els temps han canviat i els criteris també o sigui que estan plenament col·locades en la genealogia lesbiana que reivindiquem.
Dins d’aquesta història del lesbianisme que desconeixem i en relació amb les senyoretes de Llangollen m’agradaria, per no oblidar-me’n, citar i evocar la figura de Mary Louisa Gordon (1861-1941) metgessa pionera, escriptora, inspectora i reformadora de presons. Va escriure sobre prostitució, alcoholisme i infeccions de transmissió sexual. Va col·laborar i es va comprometre amb les sufragistes. Posteriorment va estudiar psicoanàlisi amb Carl Jung i la seva esposa Emma a Suïssa. El 1936 va publicar una espècie de novel·la biogràfica Chase of the Wild Goose a la Hogasth Press de Leonard i Virginia Woolf que després va ser reimpresa amb el títol The Llangollen Ladies. A l’epíleg del llibre descriu una trobada amb els fantasmes de les senyoretes quan va fer una visita a Langollen (“The Ladies meet me”) i ella creia ser la seva descendent espiritual i les reivindicava com a feministes.
Ja veieu que el fil va seguint, que cal anar articulant la història de les lesbianes i del lesbianisme i que queda molta feina per fer...
Mercè Otero-Vidal Professora jubilada i activista feminista