Altres dones al Brasil

Quan vaig presentar la figura de Dora Vivacqua, Luz del Fuego, com a dona excepcional, immediatament vaig haver de revisar l’afirmació perquè vaig recordar que al Brasil de la primera meitat del segle XX, hi havia hagut altres dones dignes de tenir en compte en la nostra genealogia feminista i per això ara parlaré breument de Carmen Miranda, de Lota Macedo Soares i d’Elizabeth Bishop.

María do Carmo Miranda da Cunhamés coneguda per Carmen Miranda (1909 –1955) va néixer a Portugal, però la família va haver d'emigrar al Brasil i allí és on creix i treballa en diferents oficis, fins que aconsegueix convertir-se en actriu i cantant l'any 1920 quan va publicar un disc que va tenir molt èxit.

Va debutar al cine l'any 1932 amb la pel·lícula O Carnaval Cantado i va fer pel·lícules musicals brasileres fins que el 1940 comença la seva carrera a Hollywood. Als Estats Units li somriu l'èxit perquè la indústria cinematogràfica s'aprofita i fins i tot abusa de la seva imatge exòtica de dona tropical que canta i balla sensualment per a entrar en el mercat llatinoamericà quan durant la segona guerra mundial estava tancat el mercat europeu.

És popular la seva imatge amb vestits exòtics, grans barrets acolorits i decorats amb fruites tropicals, les sabates ben altes i sobretot l'accent latino fent uns espectaculars números musicals. El seu últim èxit al cinema fou al costat de Groucho Marx a Copacabana (1947).

Carmen Miranda va lluitar per a fugir dels estereotips i, malgrat que no ho va aconseguir, per una altra banda, va promoure i popularitzar la música brasilera i va crear consciència de la cultura latina. Actualment la seva figura triomfa als vodevils i és imitada per les drags queen com a icona gai i, sens dubte, és una potent imatge de la cultura popular del segle XX.

Carmen Miranda pel que fa al món de l'espectacle lliga amb la figura de Dora Vivacqua, les dones que vull recordar a continuació potser s'allunyen una mica d'aquest àmbit o potser no tant. Em refereixo a l'arquitecta Lota Macedo (Maria Carlota Costallat de Macedo Soares , 1910-1967) i a la poeta Elisabeth Bishop que va conviure molts anys amb ella al Brasil.

Lota de Macedo Soares pertanyia a una important família de polítics brasilers, va néixer a París i va viure i estudiar informalment al Museu d'Art Contemporani de Nova York. Va tenir sempre el reconeixement com a arquitecta autodidacta i paisatgista. Va dissenyar cases interessants i va rebre l'encàrrec de projectar el Parc Aterro do Flamengo que ara porta el nom de Parc Brigadier Eduardo Gomés a Rio de Janeiro.

La seva importància professional es veu eclipsada per la relació amorosa de quinze anys de durada (1951-1967) que va mantenir amb la poeta nord-americana Elizabeth Bishop. Aquesta relació s'ha portat fins i tot al cinema amb la pel·lícula brasilera Flores raras (2012). Aquesta història amorosa va suposar un enfrontament desafiant a la societat brasilera en tots els sentits i també perquè va anar acompanyada de desavinences i de infidelitats i de dependències fins al final que fou tràgic per a Lota que, després de la separació definitiva, va buscar un retrobament a Nova York que va acabar amb la seva mort per una sobredosi de somnífers.

D'Elizabeth Bishop (1911-1979) cal dir que és una de les grans poetes nord-americanes, reconeguda als Estats Units i arreu, que va rebre el premi Pulitzer de poesia de l'any 1956.

Va viure la infantesa amb els avis, òrfena de pare i amb la mare internada per malaltia mental. L’any 1929 ingressa al Vassar College i junt amb l’escriptora Mary McCarthy, Margaret Miller i les germanes Clark va fundar una revista literària independent, Con Spirito i va entrar en contacte amb Marianne Moore que la va influir fortament al llarg de tota la seva producció. Foren nombrosos els seus contactes i amistats literàries.

Gràcies a ajudes i beques va poder escriure i viatjar. Fou justament en un d’aquests viatges que va arribar al Brasil on s’hi va quedar a viure quinze anys, com ja s’ha dit, amb Lota Macedo Soares.

Va desenvolupar una gran activitat com a conferenciant i professora a la Universitat de Washington, de Harvard i al M.I.T. fins a la seva mort per hemorràgia cerebral.

Elizabeth Bishop per les seves relacions s'ha convertit en una icona com a poeta lesbiana i, si voleu llegir una mostra de la seva obra, podeu fer-ho a la Biblioteca de Ca la dona on tenim el llibre Obra poètica amb traducció de Joan Margarit.

Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista