La lectura de Luz del Fuego de Javier Montes que acaba de sortir editat per Anagrama ha estat una sorpresa que vull compartir, perquè per a mi ha estat el descobriment d'una dona excepcional, Dora Vivacqua, coneguda amb el nom artístic de “Luz de fuego”.
Dora Vivacqua (1917-1967) era la quinzena filla d’una família immigrant italiana instal·lada al Brasil.
Va començar la seva carrera com a ballarina l’any 1944 i el seu nom artístic “Luz de Fuego” en castellà prové curiosament de la marca d’un pintallavis argentí. El 1950 després d’un viatge de formació per Europa, quan torna al Brasil, comença la seva etapa de revolucionària crítica amb els costums conservadors del poble brasiler. El nudisme, el vegetarianisme i l’anarquisme són els elements definitoris de la seva actuació social. Es va presentar a les eleccions a diputada federal pel Partit Naturalista Brasiler que ella mateixa havia fundat.
La seva idea de nudisme anava associada a la història dels pobles originaris del Brasil i ella ballava despullada amb serps enrotllades al cos i aquesta extravagància li va proporcionar gran fama. Va aconseguir permís governamental per a viure a l’illa Tapuama (Bahia de Guanabara, Rio de Janeiro) que va rebatejar com a “Ilha do Sol” i allí va establir el primer "Clube Naturalista Brasileiro". Cal fer notar que avui es fa diferència entre “naturalista” i “naturista”. Luz del Fuego definia nudista com a “una persona que acredita que la seva indumentària no és necessària per a la moralitat del seu cos. És inconcebible que el cos humà tingui parts indecents que calgui amagar”. Va ser una promotora de l’helioteràpia i de l’aeroteràpia i coneixedora de les propietats medicinals que la vida natural comporta. El seu èxit va fer que autoritats i artistes de Hollywood anessin a l’Ilha do Sol on era obligatori despullar-se i ningú podia entrar a l’illa sense haver deixat tota la roba al moll. Fou l’any 1955 que la INF-FNI (Federació Internacional de Naturisme) va reconèixer oficialment el moviment naturista brasiler.
La mort, l’any 1967, de Dora Vivacqua, voltada de misteri, va ser un assassinat i el seu cos ple de pedres va ser llençat al mar i l’Illa del Sol va quedar abandonada i encara ara s’hi poden veure les restes de les construccions que amb tant d’entusiasme havia aixecat Luz del Fuego.
El seu llegat és recordat pel moviment naturista brasiler i també pel moviment feminista que reconeix la força de la seva personalitat i testimoni a favor de la llibertat femenina i curiosament se li atribueix una frase que avui té tot el sentit: “D’aquí cinquanta anys seré recordada”.
Amb aquest “material” podeu imaginar que Javier Montes construeix un llibre complex on es veu la feina de recerca que ha fet per a rescatar la figura de Dora Vivacqua del misteri i de la llegenda. Com diu la contraportada del llibre:
“Esta es la historia de una leyenda que existió en carne y hueso. Dora Vivacqua dio su vida por encarnar el mito de Luz del Fuego: guerrera sin antifaz y vengadora sin máscara, heroína o villana, amada u odiada por todo el Brasil. Escribió novelas malditas, fundó partidos políticos e islas utópicas. Bailó con serpientes y jugó con fuego para hipnotizar a un país entero: una Lilith moderna y radicalmente libre, una mujer de acción cuyas ideas brillan hoy con más luz que nunca”. Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista