Es diu que la casualitat no existeix i no sé si existeix la sort, però el cas és que, ordenant la pila de revistes La Dona Catalana, que vaig aconseguir el diumenge a la fira del llibre vell de sant Antoni, vaig obrir-ne unes quantes a l’atzar per a comprovar les seccions i els continguts.
La sorpresa va ser quan, al número 181 del 2 de març del 1929, em trobo a primera pàgina com a editorial el requadre amb el títol de “Plebiscit”.
Com que actualment tenim un referèndum pendent, el primer que vaig pensar va ser si un plebiscit i un referèndum és ben bé el mateix , perquè s’empren com a sinònims, però no ho són si s’analitza la seva etimologia.
En el cas que ens ocupa, avui en dia, del plebiscit proposat per la revista, n’haguéssim dit “enquesta”, perquè les qüestions que proposa La Dona Catalana són per a saber quin tipus de literatura prefereixen les seves lectores. I justament això és el que no us puc dir, perquè estava previst donar el resultat del plebiscit el 15 d’abril i aquest número de la revista encara no el tenim. El que sí que podem destacar és la preocupació per oferir “novel·les de sana literatura”, la clara consciència de la diversitat de públic i la necessitat de buscar orientació per a satisfer la majoria. Es pregunta per autors (sic) preferits, es fa una curiosa classificació d’estils: realista, episòdic, amorós... I també interessa saber el número de pàgines, volum, entregues setmanals...
L’altra sorpresa va ser quan, al número 304 del 31 de juliol del 1931, el requadre editorial és una crida a les dones a promoure el vot a favor de l’Estatut de Catalunya que s’havia de celebrar el 2 d’agost. Cal destacar de quina manera subratlla el poder de persuasió de les dones i demana tota la seva energia per a aconseguir que els homes de la casa vagin a votar a favor de l’Estatut. I, per desgràcia, hi ha consideracions que continuen ressonant actualment com el fet de no deixar-se influir pels dubtes i pels comentaris pessimistes i que els enemics són dins de Catalunya.
Acaba dient “Que tots els homes votin l’Estatut de Catalunya i haurem triomfat de la primera escomesa precursora de la batalla final”, però sabem que les dones catalanes, malgrat no tenir el dret a vot, també van demostrar la seva adhesió a l’Estatut i van fer arribar al president Macià el seu vot, recollint més de 300.000 signatures de dones a favor com es pot veure en aquesta foto.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista