Avui parlem de Marta Marín-Dòmine.

És una escriptora catalana i canadenca que l’any 2019 va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i la Menció especial del Gremi de Llibreters pel seu llibre Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019). Llibre esplèndid d’homenatge al seu pare exiliat a França després de la guerra i que va retornar posteriorment a Barcelona, on ella va néixer. El llibre, a mig camí entre la novel·la, l’assaig i la poesia, va entrellaçant exilis: el del pare (1939), el dels avis (també a França, però anterior, durant la dictadura de Primo de Rivera), el seu propi exili i les reflexions sobre la construcció de la memòria, el desig i la identitat.

Marta Marin-Dòmine resideix a Toronto i és també traductora i professora de literatura i estudis de la memòria a la Universitat Wilfrid Laurier a Ontàrio, Canadà. Ha dirigit dues pel·lícules documentals en relació amb la recuperació de la memòria: The Vengeance of the Apple. Argentineans in Toronto (2010), i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930-1942 (2012).

El 2016 va fer una estada a la residència Faber d'Olot.

El 27 de gener de 2017 es va inaugurar a la capella de Santa Àgata de Barcelona la seva instal·lació Je vous offre les oiseaux/Us ofereixo els ocells que pren com a font d’inspiració la literatura dels testimonis de supervivents dels camps nazis.

Afegeixo dos links d’entrevistes que li van fer a TV3 i a Betevé amb motiu de la publicació del seu llibre

Literatura altament recomanable!!! Vaig començar a llegir el llibre Fugir era el més bell que teníem al principi del confinament col·lectiu i avui he vist aquest article a la revista Núvol i he pensat de compartir amb vosaltres tant el llibre com l’article.

Laura Coll Lluch Bibliotecària i historiadora, col·laboradora de Ca la Dona