Biblioteques

Us recomanem escoltar el podcast Sangre Fucsia, i en particular el seu episodi sobre biblioteques (podeu escoltar-ho a la seva pàgina Web, a Spotify o a Ivoox). El podcast aborda diferents aspectes de les nostres relacions amb les biblioteques, lloc prohibit per a les dones, lloc altament feminitzat després, lloc per a lligar, lloc per a conrear l'amor cap als llibres de tots tipus… I, com no pot ser d’altra manera, s’hi parla també de la biblioteca Francesca Bonnemaison, una referència en la història dels feminismes i de l'accés de les dones al coneixement.

Fa uns mesos, el canal vídeo-assaig del CCCB va publicar un vídeo en defensa de les biblioteques públiques, us recomanem fer-li un cop d’ull:

Com explica una de les participants en el podcast, per a mi la biblioteca també és el lloc de la meva infància, un lloc crucial de la formació del meu caràcter, del descobriment de la literatura, de l'art del còmic... Vaig tenir la immensa sort de tenir a la meva ciutat una estructura municipal on s’agrupaven la biblioteca (una infantil i una per a adults), el conservatori de música i el centre culturel (centre cívic). La meva mare ens deixava al meu germà i a mi allà, entre una activitat i l'altra, i ens ho passàvem genial, llegint tot el matí, i a l’hora d’anar-nos-en, utilitzàvem el carnet del meu pare, de la meva mare i els nostres per a emportar-nos el màxim nombre de còmics, revistes i llibres, per a aguantar una setmana. Després, la biblioteca va ser sinònim dels treballs en grup a l'institut, del treball en solitari a “la uni”, però sempre, sempre, va ser un espai de pau, que em feia sentir en el meu lloc. Cada vegada que viatjo, intento visitar una biblioteca, em sembla una bona manera d'impregnar-me de la cultura local. Vaig viure un moment molt emocionant a Santander, on vam arribar a l'hora del tancament, però igualment ens van deixar visitar-la, i aquest sentiment d'exclusivitat em va fer sentir molt especial, agraïda per poder descobrir un tresor de la ciutat. 

Camille Rieunier

La veritat és que, quan he parlat de les biblioteques que he vist en els meus viatges, no he dit la importància que té una bona companyia per a poder compartir el plaer de visitar-les. Coloma J.B. és la companya ideal per a moltes coses i també perquè coincidim en aquesta dèria de seguir la pista a les biblioteques històriques. A més, per la nostra professió com a professores de llengües clàssiques, sempre tenim un referent essencial que és l'antiga  Biblioteca d'Alexandria que hem rememorat i explicat cents de vegades al nostre alumnat, destacant la seva última directora, Hipàtia, màrtir del saber, en el segle IV. Ara ens queda pendent anar a veure l'actual biblioteca d'Alexandria, creada en record de l'originària destruïda per la violència i el fanatisme. El que sí hem fet amb la Coloma ha estat seguir la pista dels scriptoria medievals a l'ombra d'El nom de la rosa d'Umberto Eco i encara no hem acabat la llista dels monestirs benedictins que conserven les seves biblioteques. 

Mercè Otero Vidal

Per a molts, les biblioteques són "magatzems de llibres". Per a mi, representen un espai d'intercanvi, de coneixement. Al llarg del segle XX i del XXI, tant el concepte de biblioteca com dels espais bibliotecaris han evolucionat, fent una aposta per ser espais de trobada, on tothom hi cap: infants, adolescents, adults i gent gran i qualsevol suport (música, cinema) hi té cabuda.
Com a bibliotecària, sempre he pensat que la meva feina era intentar solucionar les demandes d'informació dels meus usuaris. Això comporta un coneixement del fons bibliotecari amb el qual treballes i dels teus usuaris.
I fer que la biblioteca sigui un punt de referència en la seva vida. 

Carme Piulachs

Per què tinc fal·lera per les biblioteques? 
Segurament hi ha un motiu familiar, perquè tant la meva mare com el meu pare eren de llibres. El meu pare perquè tenia temps i llegia, la meva mare perquè no tenia temps, però feia que jo llegís. I també tinc una ombra, com un lleu record, que la meva mare hagués hagut de fer desaparèixer llibres, llibres en català, quan els franquistes van guanyar la guerra, amb el dolor que això va suposar. La meva àvia també té un protagonisme en aquesta qüestió, perquè al vespre, abans de sopar, quan jo era molt petita, agafava l'edició de la Divina Comèdia amb dibuixos de Doré i anava passant les pàgines del Paradís perquè veiés els àngels.
La biblioteca de l'institut estava tancada, però al seminari de llatí hi havia una petita biblioteca de llibres d'autors clàssics i llegir Tit Livi als catorze anys és una experiència que marca tota la vida. La primera biblioteca externa que vaig freqüentar va ser la de l'Institut d'Estudis Nord-americans, al carrer Consell de Cent o Diputació a l'alçada de Balmes. Hi anava caminant i la meva presència de preadolescent que no sabia anglès era molt exòtica en aquell context. Després va ser la Biblioteca de Catalunya, que als anys seixanta era la Biblioteca Central i aquí és on el meu enamorament per les biblioteques ja va ser definitiu. No hi havia fotocopiadores i tots els apunts els havíem de prendre a mà. Només hi havia un exemplar de segons quins llibres molt buscats i fèiem torns, des de que obrien fins que tancaven, amb els companys i companyes de la facultat per anar-los llegint. A la biblioteca de la Universitat, no sé per què, no hi vaig anar mai. A la del Seminari de Clàssiques sí que m'hi passava tota l'estona que podia. La veritat és que per aquell temps ja m'havia anat fent la meva pròpia biblioteca. 
No he dit que vaig intentar influir perquè la meva germana estudiés de bibliotecària i no vaig tenir èxit, però el que sí que va fer la meva germana va ser cursos d'enquadernació i encara conservo exemplars enquadernats per ella. 
Entrar en una biblioteca per a mi és entrar a casa i, quan he tingut oportunitat de viatjar sempre he procurat visitar les biblioteques emblemàtiques dels llocs i hi he vist veritables meravelles, però, per acabar, diré que cap com la Biblioteca del Centre de Documentació de Ca la Dona que hem fet i anem fent entre totes. 

Mercè Otero Vidal