top of page
  • centredocumentacio

Crítica de la sèrie Unorthodox

Actualizado: 21 abr 2020


La sèrie actual Unorthodox, que podem veure a Netflix, creada per Anna Winger i coescrita juntament amb Alexa Karolinski, està basada en les memòries publicades de Deborah Feldman el 2012 amb el títol Unorthodox: The Scandalous Rejection of My Hasidic Roots, i està protagonitzada de manera excel·lent per a Shira Haas (Esty a la sèrie). El relat consisteix en la fugida d’una noia de la seva comunitat jueva jasídica situada a Brooklyn, cap a Berlin. Ens mostra el coratge d’una dona en fugir d’una societat opressiva cap a un altre cantó del món, amb vista a un futur incert, on no sap que li espera. I, de fet, per ella, esdevé un viatge d’autodescobriment i d’obrir fronteres.

Hi ha un frase remarcable i concloent de la protagonista quan els seus amics de Berlin li demanen si s’ha escapat, i diu: “no, no surto de la presó, és que Déu esperava massa de mi i jo vull trobar el meu propi camí.”


El món de l’ortodòxia jueva patriarcal està ben representada en els diferents rituals i cerimònies mostrant-nos com es pot exercir la violència simbòlica a base de tabús i significants per a poder atribuir la impuresa en el cos de la dona i així segrestar-lo. Uns dels exemples són: haver-se de rapar els cabells abans de la cerimònia del matrimoni, dormir en llits separats en el període de la menstruació de cara a no contaminar amb la sang o la maternitat obligatòria. Vaja, res de nou que no haguem vist en mil exemples de rituals que serveixen de reproducció i reactualització pedagògica del Patriarcat.

Les ideologies teocràtiques i fonamentalistes s’originen en el temor i per això en la seva intransigència tenen com a resposta la coerció i la repressió. Ben al contrari del concepte d’audàcia i llibertat com queda reflectit en el ritual de transició que ens mostra la protagonista en l’escenari d’un llac de Berlin... deixem-ho aquí per no fer un spòiler.

I per últim, fins i tot, cap al final de la sèrie, l’exemple de la figura del marit de la protagonista corrobora la tesi de que cap cultura o societat pot tancar les ments amb un cadenat, sempre hi ha escletxes, si se’n vol sortir.

Aquesta sèrie passa el test Desvinc i les propostes C i G del decàleg.


Dolors Reguant Antropòloga, escriptora en l’activisme feminista i sòcia de Ca la Dona

99 visualizaciones

Entradas recientes

Ver todo
bottom of page