Al juliol, quan vaig arribar al Delta, los camps inundats eren plens de totes les tonalitats del verd. Sempre que veig verds diferents, recordo la cançó de Raimon Tots els colors del verd, dedicada al País Basc.
Durant aquest mes, les plantes de l’arròs han anat creixent i pujant amunt fins que han començat a espigar-se, depenent del temps de sembra i de la varietat de l’arròs, perquè no sé si sabeu que n’hi ha de diferents: el Bahia que era el que sempre havíem conreat casa i que, per a mi, és la varietat que millor absorbeix lo gust del caldo i dels ingredients de la paella, i també hi ha el Bomba que és el que ara està de moda, ja que no es passa una vegada cuit, el Marisma, el Montisanell, que agafa lo nom de la Serra del Montsià... Cadascun té lo seu temps de cocció i requereix una quantitat de caldo diferent.
He passejat per caminets i senderes. Envoltada d’aquest aliment tan universal, he vist que els paisatges de la meua infantesa es mantenen, només canvia qui fa les feines més dures de l’arròs: persones paquistaneses o índies, que es passen hores i hores dins l’aigua, traient les males herbes -birbant, en diem aquí-, feines que no fa tant de temps feia la gent autòctona, però que ara no vol fer ningú.
I així hem arribat a l’agost, en què ha començat a florir l’arròs. La seva flor és molt
menudeta però fa una olor de molta intensitat, quasi bé empallegosa. Quan es
comença a sentir la seua flaire, saps que molt prompte començaran a formar-se los granets d’arròs. Llavors les tonalitats canvien, comencen a aparèixer els grocs, igualment amb tota la seua varietat de tons, i també comencen les preocupacions per les tronades i ventades, que poden fer malbé la collita.
Ara, a principis de setembre, les grans màquines de segar es comencen a preparar, comença la sega, que pot durar fins mitjans d’octubre i llavors el paisatge torna a ser aigua i fang i grans estols de gavines, garses, polletes... que van darrere les màquines, per veure què poden empescar. Els monstres de ferralla envaeixen els camps, tallen les espigues, separen el gra de la palla i ho porten al molí, perquè en surtin els grans d’arròs a punt per a cuinar. Pos això: mengeu arròs del Delta i bon profit!
Beatriu Masià Masià