Aina Maria Llompart Suau ens envia aquestes paraules "Amb mu mare estic ben confitada i redona, avui sopeta i panades." i ens fa arribar aquest article.
8 de març.
Perdonau, és tot el que puc dir, els dies passen i hem de canviar les paraules que anàvem a dir i les coses que anàvem a fer. EL COVID-19 ens ha aturat el ritme en sec. No ens hauríem d’haver manifestat el 8 de març del 2020, misses dites. Tenim mil motius per manifestar-nos però no hauríem d’haver fet “vida normal” aquest mes de març a l’espera del que diguessin les autoritats enfront la ràpida expansió de l’epidèmia COVID-19. Denou vol dir 2019, un bon denou tenim! Manca de previsió i de provisions per a les dones que estan al capdavant de les cures. No n’hem sabut prou d’escoltar les llunyanes notícies de Wuhan o les més properes d’Itàlia.
Un fracàs que recorda quan miràvem de lluny els incendis d’Austràlia. N’hem pres nota d’allò que són 10,7 millions d’hectàres cremades? Infinites vegades Mallorca. N’hem fet cap de xerrada per aturar el foc en anys de sequera i d’abandonament de la garriga i dels ametlerars?
N’hem pres nota del fracàs del COP-25, a Madrid, on la jove i decidida Greta Thumberg parlava a les conferències sobre el canvi climàtic i demanava debades accions decidides als principals governs de les Nacions Unides? Ara que tenim temps, llegim els articles de les ecologistes com Margalida Ramis, portaveu del Gob.
Moltes són les dones que es dediquen a tasques de neteja i cures. Sabem que el deute que tenim amb elles és de caràcter laboral, de drets. No a la terciarització de les feines essencials ni al treball domèstic sense contracte. Fem un esforç per a reclamar a les conselleries, als hotels, als bancs, als hospitals, als ports i aeroports que contractin el servei de neteja com a plantilla pròpia i imprescindible. De qualque cosa ha de servir el COVID-19. I, ja que hi som, salvem els hospitals de determinats lobbies econòmics que pretenen concertar la sanitat per a fer negoci.
La vivenda és per a viure-hi, no per a fer-hi el turista. L’escalada de preus causada pel lloguer turístic és inassumible per a les classes treballadores. No podem llogar vivendes ni per setmana ni per habitació a gent que ve de visita: una casa no és un hotel, és una llar per viure-hi les famílies riques i les pobres.
Volem cases segures. D’entre els milers de denúncies que han navegat per les xarxes pescam a la presidenta de l’AELC - Associació d’Escriptors en Llengua Catalana - @BelOlid (Twitter dia 2 de desembre) que diu: “Y la culpa no era mía (tenía 6 años), ni dónde estaba (en casa de los abuelos), ni cómo vestía (tejanos y camiseta)”. Les denúncies indiquen que un 80% de les violacions formen part d’un negre episodi familiar. Gràcies a LASTESIS pel rap “Un violador en tu camino” un crit que s’ha escoltat arreu del món. “Un ocell no canta perquè tengui una resposta, canta perquè té una cançó” (Maya Angelou 1928-2014).
Llibertat per les preses polítiques, Carme Forcadell i Dolors Bassa, el confinament de les idees és un camí que allunya l’estat espanyol de representar la majoria de catalanes.
Mil gràcies a les dones que s’han passat un març de nirvis i que afronten amb paciència l’abril: apotecàries, autònomes, assistents, auxiliars, botigueres, caixeres, cuineres, dependentes, infermeres, jornaleres, mares, matanceres, metgesses, pageses, policies, repartidores, etc. Bona feina!
Aina Maria Llompart Suau
Originària de Llucmajor i Professora de secundària a l'Hospitalet de Llobregat