Ara que farem la parada de vacances aprofito per a donar les gràcies a la Camille, companya del Centre de Documentació de Ca la Dona que és la que s’encarrega del bloc i a totes vosaltres que en feu el seguiment. També se m’acut que podríem fer una invitació, una crida per tal que aprofitéssiu les vostres vacances per a escriure una nota per al bloc: una anècdota, un viatge, una estada, una foto comentada, una lectura, de manera que a la tornada ho poguéssim compartir. A veure si us animeu perquè ja sabeu que el bloc està a la vostra disposició.
Fins aquí podria dir que encara he parlat de negocis que és una paraula d’etimologia fàcil perquè ja es veu que “fer negocis” és “fer no-ocis”. De fet, els clàssics tenien clar que afanyar-se a fer negocis no era una situació que permetés gaudir de l’oci, de la tranquil·litat, del descans i del divertiment. Un altre dia seguiré el camí de “negociar” i “establir negociacions” que ja es veu que es tracta d’una altra cosa que també porta molta feina.
Si ens fixem en la paraula “vacances” veurem que té una etimologia ben explícita perquè ve del verb llatí que significa “buidar”. Té a veure doncs amb el fet de desocupar-nos, d’estar lliures i vacants i en aquest cas penso que també inclou el des-pre-ocupar-nos que ja és molt més difícil. I queda per a un altre dia parlar de “places vacants”.
Un apunt necessari per a saber on som i d’on venim és recordar que les primeres vacances retribuïdes s’instauraren per primera vegada en 1936 sota el Govern del Front Popular francés presidit per Leon Blum que les va establir per llei. De fet, encara hi ha molts països que no tenen una legislació laboral que garanteixi el dret a vacances o el tenen molt restringit.
En aquest context, una altra cosa és si parlem de l’estiueig estès entre les classes benestants de les zones urbanes de Catalunya, generalment de Barcelona, a partir de finals del segle XIX, i principis del segle XX. Les famílies de la burgesia varen triar indrets de la costa o de l’interior de Catalunya per a construir-hi torres tot buscant la tranquil·litat i aires saludables. Les relacions socials entre estiuejants i nadius acostumava a ser distant. Finalment molts dels llocs d'estiueig tradicional, especialment a la costa, es varen tornar centres del turisme massificat i l’estiueig tradicional va desaparèixer.
Ara que, com sempre, ja tenim el context, parlem de lectures que és el tema del bloc. Per a mi les vacances es vinculen a les lectures repetides que vaig fer a meva adolescència del llibre de Jules Verne (1828-1905), Dos anys de vacances que fou publicat originàriament el 1888 en fascicles. No faig la presentació de Jules Verne perquè és conegut per totes i perquè moltes de les seves obres s’han portat al cinema. Confesso que m’agradaria tornar a llegir Dos anys de vacances, per a veure si actualment aguantaria una crítica feminista. La veritat és que els personatges de Jules Verne són nobles, intrèpids i simpàtics i la trama sempre interessant amb la narració conduïda amb gran habilitat i estil lleuger. En el pròleg d’aquesta obra, diu que volia mostrar la intel·ligència i valor que poden tenir els nens creant un entorn similar al de Robinson Crusoe i ho mostra mitjançant catorze nens de vuit a quinze anys que estudien en un col·legi neozelandès que ha contractat un vaixell perquè facin un creuer de sis setmanes pel Pacífic. El vaixell, quan ja els nens són a bord, però la tripulació encara no ha pujat, deixa anar les amarres i s'endinsa a l'oceà. Una tempesta fa que el vaixell naufragui i vagi a embarrancar en una illa deserta i a partir d'aquí, s'explica com els nens són capaços de sobreviure i d'organitzar-se durant dos anys.
Enguany no crec que faci la lectura crítica de Dos anys de vacances, perquè penso llegir El llibre de l’estiu. M’he deixat convèncer per Anna Guitart que al programa Els Matins que dirigeix Lídia Heredia a TV3 ha recomanat el llibre de Tove Jansson (1914-2001), El llibre de l’estiu. Tove Jansson, escriptora, pintora i il·lustradora finesa de llengua sueca és coneguda sobretot per haver creat els personatges de la família Mumin molt famosos per la sèrie televisiva, però és en conjunt una personalitat molt creativa i compromesa que mereix que la tinguem present. El llibre ens explica l'especial relació entre una dona gran i la seva néta, Sophia, envoltades de naturalesa que viuen un estiu excepcional. M’he sentit cridada pel llibre perquè amb la meva germana vàrem passar moltes temporades de vacances amb l’àvia perquè la mare treballava.
He mirat què tenim a la Biblioteca del Centre de documentació de Ca la dona, consultant el catàleg per “estiu” o “vacances” i he trobat unes lectures molt recomanables com L’estiu de l’anglès de Carme Riera. Penso que potser algunes de vosaltres us podríeu sentir identificades amb la protagonista de la novel·la que decideix sacrificar les vacances d'agost i s'inscriu en un curs d'immersió, viatja fins a un poble perdut d'Anglaterra i s'instal·la a casa d’una professora peculiar que viu aïllada al mig del camp.
També són lectures recomanables vinculades a les vacances i a l’estiu un parell d’obres de Teresa Pàmies, Vacances aragoneses i Matins de l’Aran sempre directes i interessants que ens poden animar a fer sortides més properes.
Si voleu apropar-vos al tema de les vacances de manera més sociològica, tenim l’estudi de Maria Freixenet i Mireia Duran, L’estiu real. Desigualtats de gènere i classe a les vacances.
Bones vacances!
Us esperem a la tornada amb les vostres aportacions per al bloc.
Mercè Otero-Vidal
Professora jubilada i activista feminista