L’obertura de La Virreina, centre de la imatge, m’ha permès poder veure —per fi!—les exposicions sobre Barbara Hammer i Susan Sontag, previstes per ser inaugurades el 15 de març i que el confinament ha endarrerit fins ara.
Barbara Hammer (1939 –2019) va ser una creadora i activista feminista nord-americana, autora d’una extensa i variada obra artística, representada àmpliament a l’exposició de La Virreina. Sisters! és una retrospectiva de la seva obra que inclou dibuixos, pintures, fotografies i una selecció d’audiovisuals —en va fer 83—, que constitueix el gruix de les obres exposades.
Una part important de l’exposició són les representacions de la sexualitat lèsbica en diferents etapes de la vida. La visibilitat del col·lectiu lèsbic és una de les qüestions centrals de la producció i del compromís polític de Barbara Hammer. La seva aparició en les pel·lícules que realitza, tal com es pot veure a la fotografia que encapçala aquestes ratlles, no respon a un desig de protagonisme sinó d’implicació testimonial. Treballar per a la visibilitat lèsbica també la va portar a indagar en la genealogia de les artistes lesbianes, representades aquí per les fotògrafes Elizabeth Alice Austen, Claude Cahun i la pintora Hanna Höch, i en els mites o en personatges de l’Antiguitat com Safo
Molt impactants són les obres relacionades amb el càncer que va patir i que ens mostren els alts i baixos físics i emocionals que experimenten les persones que han de fer front a aquesta malaltia.
Formalment, Barbara Hammer va ser una artista experimental, interessada en la diversitat i la creació de nous llenguatges com un recurs per tractar realitats poc presents en la producció cinematogràfica industrial. L’obra de la cineasta Maya Neren la va portar a realitzar pel·lícules experimentals sobre les seves experiències vitals com moltes de les que es poden veure a l’exposició.
Sisters! és una mostra interessantíssima, que requereix temps i atenció. S’ha de tenir en compte que la visualització de les cintes ocupa una bona estona i que la normativa sobre l’aforament (dues o tres persones per sala) poden limitar el temps disponible per a la visita. La bona notícia és que es pot visitar fins al 27 de setembre.
Susan Sontag (1933-2004) va ser una escriptora, filòsofa, assagista i activista política. Va escriure obres literàries, novel·les i peces teatrals, però sobretot va dedicar-se a l’assaig. Les seves obres són reflexions sobre la cultura i els mitjans de comunicació, els drets humans i les malalties. L’activisme polític la va portar a viatjar a països en guerra com el Vietnam i Bòsnia, durant el setge de Sarajevo. Com a presidenta del PEN Internacional va ser molt activa en la defensa d’intel·lectuals perseguits per motius polítics.
Una de les seves obres més conegudes és el llibre Sobre la fotografia (que tenim a la biblioteca), que dona títol a aquesta exposició. És una col·lecció d’assajos escrits entre el 1971 i 1977 i publicats a la revista The New York Review of Books. Es tracta d’un conjunt de reflexions i meditacions sobre la història i el paper de la fotografia en el món modern. Un llibre que va tenir un gran ressò en el moment de la seva publicació i que ha estat objecte d’enceses polèmiques.
L’exposició ha transposat en imatges i cites l’esquema del llibre de tal manera que, tal com explica el seu comissari: “s’ha construït, (...) una mena d’assaig en tres dimensiones on les fonts, les imatges i els seus vincles narratius es troben en un mateix nivell de lectura”.
A l’actualitat, l’obra de Susan Sontag segueix despertant l’interès del públic, tal com palesa l’afluència de gent jove que visita la mostra.
Montserrat Roset Fàbrega
Professora jubilada i sòcia de Ca la Dona