Veritablement és una gran satisfacció veure com la gent de les Escoles feministes, en plena crisi del COVID-19, treu el segon número de la seva revista.
L’article inicial tracta, com no podia ser d’una altra manera, de les sorprenents i dures circumstàncies que estem vivint i de les seves conseqüències que ens porten a repensar l'educació i l'escola pública en temps de pandèmia a partir dels eixos plantejats per les Escoles feministes: cos, identitat, comunitat, vida, pensament i educació pública.
El reconeixement d'una genealogia apareix d'immediat al segon article que recupera El llibre lila del cole de l'Assemblea de dones d'ensenyament de finals dels anys 80, un clàssic de la pedagogia feminista o del que fins ara n'hem dit i encara es continua dient “coeducació”.
Els altres articles, tots ells en l'àmbit de l'humanisme, tracten de la presència de la filosofia, de les ciències socials i de la retòrica en el currículum acadèmic. Sobre la diversitat i la inclusió a les escoles en parla un article amb un títol molt explícit “El meu fill tindrà autisme i em farà millor persona” i una enquesta d'autodiagnòstic de racisme. L'eix del cos és present en dos articles: un que tracta de la regla i dels productes que el mercat posa en venda i l'altre sobre el fet de pixar dret o asseguda i la presència de lavabos separats o no.
Les Escoles feministes insisteixen i insistim en la crítica al Departament d'Educació davant de la crisi provocada pel COVID-19 comparant què ha fet i no.
I les recomanacions de llibres i d'audiovisuals per al confinament i més enllà no poden faltar.
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista