El gambet de dama, amb l’acrònim anglès QG, de Queen’s Gambit, és una jugada d’escacs on les blanques i les negres juguen 1 d4,d5 (Viquipèdia) i és també una sèrie de televisió que m’ha sorprès molt agradablement.
En aquesta mini sèrie de set capítols de la plataforma Netflix, “Gambito de dama”, creada per Scott Frank i Allan Scott i basada en la novel·la de Walter Tevis, em fa sospitar que hi deu haver la inspiració d’alguna dona en la seva creació per alguns detalls en la psicologia dels personatges.
La protagonista, Beth Harmon, està caracteritzada per Isla Johnston en la seva infantesa i per Anya Taylor-Joy de més gran i adolescent. Ambdues actrius mostren una gran capacitat interpretativa en la contenció del seu paper, els silencis i la seva mirada magnètica.
La trama principal tracta d’una noia afeccionada als escacs que entra en un món d’homes i els va guanyant un a un. Això passa a Kentucky entre els anys cinquanta i seixanta, en plena guerra freda entre els Estats Units i la Unió Soviètica.
Tot comença quan una nena entra en un orfenat després que la seva mare morís en un accident. Allà la despullen de la seva història per homogeneïtzar-la amb les altres nenes de la llar per a nenes de Methuen. Com que la pel·lícula està plena de flaixos simbòlics i de subtileses en els gests, quan li donen l’uniforme que portarà a partir d’aquell dia i li tallen els cabells, ella acarona un moment el brodat del jersei que li havia fet la seva mare com si es desprengués del passat. En la seva soledat, sap trobar en el tauler d’escacs la seva cosmovisió onírica del món, on els peons, les torres, els alfils, els cavalls, la reina i el rei es converteixen en el repte i el centre de la seva vida, ajudada des del començament pel Sr. Shaibel, conserge de l’orfenat.
La sèrie té com a rerefons l’alcoholisme i l’addicció a les drogues, d’una manera elegant, crua i sincera. També descriu la frustració com a generadora d’un estat depressiu en dones que han estat víctimes per diferents circumstàncies dins l’òrbita patriarcal, ja sigui en la figura de la mestressa de la llar, com molt bé descriu Betty Friedan a La mística de la feminitat, en parlar sobre la dona americana d’aquesta època, o bé una dona que no té cabuda enlloc si no és en la família tradicional. Dones que han anat a parar a l’abisme, malgrat la seva intel·ligència, empatia i habilitats, com la mare biològica, matemàtica, tal com es veu en una instantània quan la Beth es mira un llibre[i] de la seva mare a punt de ser cremat. I la mare adoptiva, amb gran habilitat com a pianista.
També cal destacar la relació entre la mare adoptiva i la protagonista, dues dones que, des de l’estranyesa d’un principi, van construint una amistat des del respecte, per acabar compenetrades i donant-se vida l’una a l’altra.
Quant a les relacions amb el sexe masculí, trobo que les descriu amb la mesura adequada del context, tant les decepcions en les relacions íntimes com les subtileses de l’enamorament. I també fa esment a l’aspecte de la camaraderia entre la protagonista i els companys de joc.
Pel que fa a la política, tot i ésser un tema poc tractat en el relat, el missatge en l’escena final diu molt del seu posicionament en aquell moment històric de les relacions entre el socialisme i el capitalisme.
I amb tot això espero no haver fet cap espòiler important.
Dolors Reguant Antropòloga, escriptora en l'activisme feminista i sòcia de Ca la Dona
[i] Representaciones monomiales y presentaciones simétricas. Alice Harmon PH. Dep. Mathematics, Paul Cornell University
Gambito de dama a Netflix: https://www.netflix.com/es/title/80234304