Recordeu que es va apropant el dia 23 de juliol que serà quan es recuperarà la celebració que no es va poder fer per sant Jordi/santa Jordina i es procurarà fer la venda de llibres als carrers. Un dels llibres que es pot recomanar per a comprar en aquesta ocasió és El vel de la deessa de Glòria Sabaté Marín que acaba de guanyar el premi “Nèstor Luján” de novel·la històrica. L’autora és professora de Literatura medieval a la UB i abans ja havia escrit una altra novel·la també amb ambientació històrica, en aquest cas situada al període medieval de jueus i cristians que és La filla de Lilith (Ed. B, 2016).
Segons es pot veure per les ressenyes que han sortit a la premsa, l’autora situa la trama novel·lística d’El vel de la deessa a la Barcelona modernista de principis del segle XX entorn de la Setmana Tràgica. Les protagonistes són dones que lluiten per la seva emancipació mitjançant la maçoneria, l’espiritisme i la teosofia.
El títol del llibre té la ressonància d’una de les obres clau de la teosofia que tenim a la Biblioteca, Isis sin velo. Clave de los misterios de la ciencia y la teologia de H.P. Blavatsky (1831-1891) en quatre volums.
De l'àmbit de la maçoneria, fa temps ens van visitar a Ca la Dona, Teresa Alabèrnia i Rosa Elvira Presmanes, que han estat Grans Mestres de la Gran Lògia Femenina. Concretament de R.E. Presmanes tenim el llibre, El segrest de la deessa, que també ressona en el títol de la novel·la de Glòria Sabaté.
És interessant pensar la lògia maçònica femenina com a centre laïcista i espiritual de l’activisme feminista.
A novel·la, al voltant de Mariona, la protagonista que no vol ser modista com sa mare i estudia d’amagat, surten figures femenines històriques importants com l’escriptora Carme Karr, la pintora Lluïsa Vidal i la lliurepensadora i maçona Ángeles Pérez de Ayala. Aquestes dones són els models que segueix la Mariona que, com diu l’autora, considera “l’educació i la cultura com a úniques vies per a aconseguir una societat més justa”. A la biblioteca es pot trobar informació sobre aquestes dones i és molt recomanable el llibre de Dolors Marín, Espiritistes i lliurepensadores. Dones pioneres en la lluita pels drets civils.
Sembla que a la novel·la es plantegen altres temes també interessants com l’ús del català en el món universitari quan Joan Anton estudia a la universitat on no hi havia presència del català. També el món de la bibliofília es fa present amb el personatge de Gaspar Homar i amb una trama de suspens a partir del descobriment d’una relíquia medieval en una biblioteca especial...
Esperem gaudir aviat d’aquesta lectura!
Mercè Otero Vidal
Professora jubilada i activista feminista