Ahir, Dijous de Corpus, vaig rebre les fotos de dues amigues que van seguir la tradició i van anar a veure l'ou com balla a la Catedral i a l’església de la Concepció. Aleshores he caigut en el parany del record dels passejos amb bona companyia per Ciutat Vella tal dia com ahir, fent el recorregut dels claustres amb brollador i, per això, amb aquesta petita nota vull deixar constància d’aquesta curiosa tradició.
La tradició de col·locar un ou buit que vagi giravoltant sense caure sobre el raig d’aigua del brollador d’una font té lloc en diverses poblacions de Catalunya. La font està guarnida amb garlandes de flors i fruites.
Sembla que aquest costum està ja ben documentat a partir del 1440 i que potser va venir de terres italianes. El que és més difícil és saber quin és el seu significat. Des del punt de vista religiós, tenint en compte la celebració de Corpus, sembla que l’ou representaria l’hòstia consagrada i l’aigua la sang de Crist, però hi ha altres interpretacions molt més populars que diuen que era una distracció per als nobles mentre esperaven justament el pas de la processó de Corpus que s’allargava molt o dels cuidadors dels jardins del claustre de la catedral que aprofitaven els ous de les oques. De tota manera, el guarniment de flors i fruites, l’aigua i l’ou ens evoquen rituals molt més antics vinculats a la fecunditat i a la plenitud de la primavera. I sembla que també a la cultura musulmana hi ha pilotetes saltant en els brolladors dels patis interior. Evidentment el fet que l’ou no caigui és senyal de bona sort.
M’ha fet il·lusió saber que, malgrat els temps difícils de pandèmia que estem vivint, la tradició de “l’ou com balla” enguany s’ha conservat i per això he volgut compartir-ho.
Mercè Otero Vidal Professora jubilada i activista feminista
